Director: Apichatpong Weerasethakul

Apichatpong Weerasethakul va nàixer el 16 de juliol de 1970, a Bangkok; però va crèixer a  Khon Kaen, al nord-est de Tailàndia (els seus pares, metges, s’hi van instal·lar).

Llicenciat en Arquitectura a la Universitat de Khon Kaen, posteriorment féu un Master en Realització Cinematogràfica a l’ Art Institute of Chicago.

Si és a partir de 1993 que comença a dirigir curtmetratges, ja des de 1998 munta exposicions i instal·lacions artístiques arreu del món. Polifacètic, el 1999 esdevé co-fundador de la productora Kick the Machine, amb la qual es permet de ser un dels pocs cineastes del seu país que treballa al marge de l’estricte sistema d’estudis que impera a Tailàndia i promociona el cinema independent i expérimental. L’any 2000 assumeix la direcció del seu primer llargmetratge: Dokfa nai meuman (Mysterious object at noon) —docuficció projectada i premiada en festivals internacionals i acollida amb crítiques entusiastes—. I a partir d’aquí, la seva trajectòria ha estat una progressió artística continuada, reconeguda i guardonada, fent el cim —per ara— amb L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, Palma d’Or a Canes 2010. Aquest camí de maduresa i èxit passa per Blissfully yours (Sud sanaeha) —2002— (la història d’una tialandesa i un immigrant birmà clandestí, que han d’endinsar-se a la selva per a poder viure lliurement el seu amor), premiada a Un Certain Regard; Sud pralad (Tropical Malady) —2004—, Premi del Jurat de Canes (historia d’amor entre un soldat i el seu amant, que esdevé un relat metaforic, poètic i abstracte de destruccio personal i lliurament total a l’altre), i Sang sattawat (Syndromes and a Century)—2006— (exploració sobre la memòria, a partir dels records de la infantesa del cineasta i d’una ficció sobre els seus pares abans d’enamorar-se), seleccionada a la Mostra de Venècia i encimballat pel sector més radical de la crítica internacional com un dels millors films de la dècada.

Després de participar —el 2007— amb l’episodi Luminous People al film col·lectiu O estado do mundo (amb cineastes com Pedro Costa, Chantal Akerman o Wang Bing) i, amb l’episodi Mobile Men, a la també pel·lícula col·lectiva Històries de drets humans (amb autors com Jia Zhangke, Sergei Bodrov, Idrissa Ouedraogo, Murali Nair, Walter Salles…),  Apichatpong Weerasethakul es llança al projecte Primitive.

El projecte Primitive, que  gira al voltant dels temes de l’extinció i el record de vides anteriors, integra un conjunt d’instal·lacions artístiques i un parell de curtmetratges: Carta a l’oncle Boonmee i Fantasmes de Nabua. Aquesta obra proteïforme es completa amb el llargmetratge L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors —2010—.

El 2009, el Museu del Cinema d’Àustria ha editat una monografia dedicada íntegrament a Apichatpong Weerasethakul —vegem-ne ressenya, en anglès, publicada al web de la Fipresci—.

Actualment, Apichatpong Weerasethakul viu a Chiangmai (Tailàndia) i el projecte en què està treballant gira sobre l’escriptor i cineasta Donald Richie.

El cinema d’ Apichatpong —”Joe”, per als amics— és essencialment d’expressió audiovisual, més que no pas narratiu. Les seves pel·lícules, poc lineals, són més aviat una experiència sensorial que l’espectador perfecciona. Contemplatives, revelen una mirada reverent i sentida, amarada d’animisme, a la Natura. Les seves tènues històries argumentals sovint són relats d’amor, en què més d’un cop els homes es fonen amb la Natura frondosa, primmigènia, que els envolta. La selva, doncs, hi esdevé un paisatge habitual i els misteris, esperits i criatures ignotes que s’hi han relacionat hi acaben agafant protagonsme, amb el budisme com a base cultural. Sovint, lliguen amb la memòria col·lectiva, amb tradicions culturals arrelades que els nous temps estan destruint, tractant qüestions polítiques i socials —a vegades de manera subtil, d’altres, de forma més explícita—. En la fantasmagoria que reviscola la seva filmografia, el cinema hi té el seu paper, clau.

En els seus films, experimenta amb certs elements a partir de la base que li ofereixen l’estructura dramàtica de la televisió nacional, programes de ràdio, còmics i les pel·lícules antigues. Busca la inspiració en petites ciutats arreu del país. Sol treballar amb actors no professionals i diàlegs improvisats, mentre explora els lligams entre documental i ficció.

La llibertat formal que el cineasta practica li permet tota mena de digressions, giragonses inesperades i murris tractaments irònics que testimonien el distanciament lúcid, la honestedat creativa i la modèstia pregona dels grans.


Apunts anteriors en aquest blog sobre Apichatpong Weerasethakul  [Apichatpong Weerasethakul: “Fer pel·lícules és com crear vides anteriors”]


Filmografia d’Apichatpong Weerasethakul: Vull llegir la resta de l’article.

***

Més informació sobre Apichatpong Weerasethakul: [Kick the Machine (ang)][Viquipèdia (ang)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

***

FOTO Apichatpong Weerasethakul

Filmografia d’ Apichatpong Weerasethakul

***

Obra completa [Kick the Machine – Works (ang)]

***

Filmografia parcial

2010 L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadasOncle Boonmee -celui qui se souvient de ses vies antérieures- / Lo zio Boonmee che si ricorda le vite precedenti).

2006 Syndromes and A Century (Sang sattawat)

2004 Tropical Malady (Sud pralad)

2002 Blissfully yours (Sud sanaeha)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *