Apichatpong Weerasethakul: “Fer pel·lícules és com crear vides anteriors”

Crec en la transmigració de les ànimes entre els homes, les plantes, els animals i els fantasmes. La història d’ Oncle Boonmee mostra el vincle entre home i animal i alhora esvaeix la frontera que els separa. Quan el cinema posa en escena uns fets, passen a ser records compartits per l’equip tècnic del rodatge, els actors i el públic. L’experiència del públic atorga una nova dimensió a aquests records fabricats. En aquest sentit, fer pel·lícules és com crear vides anteriors artificials. El que m’interessa és explorar les entranyes d’aquesta màquina de tirar enrere en el temps, que és el cinema. Hi podria haver forces misterioses ocultes, com hi ha fenòmens que solem denominar “màgia negra” i que resulten tenir base científica. Per mi, fer pel·lícules vol dir pouar en una font plena d’energia que no hem sabut emprar correctament. Tant com tampoc hem acabat d’explicar el funcionament intern de l’ànima.

A més, m’interessen els procesos de destrucció i extinció de les espècies i les cultures. Aquests darrers anys a Tailàndia, el nacionalisme, atiat pels cops d’estat, ha provocat conflictes de caràcter ideològic.

S’ha creat una oficina que actua com a policia moral per tal de prohibir les activitats “incorrectes”i suprimir-ne el contingut. És impossible no explicar la història de l’oncle Boonmee i la seva fe en la seva pròpia història. Encarna alguna cosa que és a punt de desaparèixer, que de mica en mica va quedant en no-res, com ha passat amb els antics gèneres cinematogràfics, teatrals o amb els antics estils d’interpretació, que s’han quedat sense espai en el paisatge actual.

(Apichatpong Weerasethakul, Dossier de Premsa, Illumination Films, maig de 2010)


Apunt posterior en aquest blog sobre Apichatpong Weerasethakul [Director: Apichatpong Weerasethakul]


FOTO Apichatpong Weerasethakul, amb el seu operador

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *