Cinema en català: l’operació “Herois” + “Pa negre” està anant bé

Totes les dades apunten que Pa negre, d’Agustí Villaronga, i Herois, de Pau Freixas, estan anant bé a taquilla.

Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem reproduïda l’agenda de cinema en català de la Generalitat de Catalunya, en què es pot comprovar com, al cap de dues setmanes, el film de Villaronga és a 38 sales en versió catalana, i el de Freixas, ha arrancat la segona setmana a 32 sales en la nostra llengua. Si, per exemple, agafem el cas d’Arenys, havien reduït les sessions de Pa negre a les de vespre i it i, aquesta tercera setmana, l’han hagut de posar també a la tarda. Cal també constatar que, mentre Pa negre s’ha estrenat a Catalunya exclusivament en català, Herois ho ha fet en la triple versió —VO, VE, VOSE— (la distribueix Alta Film, de l’inefable González Macho) i, per exemple, aquesta aguanta encara en una ciutat com Mataró (on, sense anar més lluny, Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen s’estrenà en castellà, perquè alguns tenen la capital del maresme com a territori Comanxe).

Convé recordar que aquests dos films estrenats el mes d’octubre de 2010 són els primers d’una colla de títols rodats en català amb vocació d’arribar a això que s’anomena “gran públic” i que per això han comptat amb un suport inèdit del nostre govern.

S’imposen, ja, unes primeres reflexions.

És una notícia positiva, que —amb tota la prudència que es vulgui i sense deixar de tocar de peus a terra—, cal celebrar i difondre. Massa se’ns ha dit que el cinema en català no té públic, com per deixar passar l’evidència que, ben al contrari, la gent respon, quan troba a la cartellera productes que li interessen, se n’assabenta i té prou a mà sales on anar-los a veure.

Em fa l’efecte, tanmateix, que ni l’Avui, ni El Punt, ni “el Traduït” —àlies El Periódico— (per esmentar els diaris de difusió nacional), però tampoc bona part de la resta de mitjans nostrats, no es fan prou ressó d’aquest bon resultat a taquilla. Jo em pregunto si, avesats a tantes notícies contra el català, no és que els manquen reflexos per a tractar i seguir uns fets positius com aquests.

També em pregunto si, en l’èxit de taquilla, no hi té alguna cosa a veure la bona acollida que la crítica espanyola i espanyolista ha dispensat a aquests films (ja en les respectives presentacions —en català!— als festivals de Màlaga i de Sant Sebastià). Sens dubte, alguna cosa hi té a veure, encara que el principal avalador n’hagi estat el boca-orella (i, en el cas del de Villaronga, el referent potentíssim de la novel·la d’Emili Teixidor). Si es constatés que aquest aquest està sent un factor prou determinant (tant per a la predisposició dels distribuïdors com dels exhibidors a programar-les com de part del públic a anar-hi), fóra bo que els mitjans nostrats en prenguessin nota urgentment i es plantegessin ser de debò competitius en la informació cinematogràfica (si tenim bons periodistes i els millors crítics/ques, algú hauria de plantejar-se com és que part de l’audiència de pel·lícules en català pren de referència mitjans espanyols i espanyolistes: probablement perquè la gent hi troba les crítiques publicades a temps, de tot el que s’estrena i, conjuntament amb els articles divulgatius, publicades quan el personal vol triar el que vol anar a veure…). A veure si els del nou Ara fan la feina que l’ Avui i El Punt no han fet, ni estan fent.

El fet que Pa negre i Herois hagin pogut estrenar-se a un bon grapat de sales cinematogràfiques comercialment competitives també pot tenir a veure amb la encara no-vigent Llei del Cinema. No ho hem de descartar. A veure si m’explico. Tots sabem com, al llarg d’anys, les principals empreses d’exhibició han decantat les pel·lícules en català a sales gairebé clandestines (o, si voleu, secundàries), les han aguantades en cartellera tan poc com han pogut i les han tractades cara a l’espectador com a “empestades”… En canvi, han programat Pa negre i Herois a prou bones sales, en horaris correctes i sovint amb un rètol “en català” que, en lloc d’evocar l’estigma d’un leprós, gairebé converteix l’avís en un atractiu. No ens equivoquéssim, això passa gràcies al potencial comercial dels films; però segurament també pel posicionament del sector de l’exhibició (i el de la distribució) davant la Llei del Cinema.

El que, de la Llei del Cinema, preocupa més als exhibidors és la progressiva quota de doblatge al català dels productes “made in Hollywood”. Saben perfectament que, de pel·lícules rodades originalment en català, no n’hi ha gaire quantitat al cap de l’any i, esclar, posant-s’hi bé a l’hora d’estrenar aquest parell de títols comercials (i Bruc, que arriba el desembre), netegen la seva imatge “anticatalana” i sobretot es posicionen molt millor en la seva reivindicació que no es molesti les “majors” amb quotes de normalització. Sens dubte, li posen bé al futur govern (sigui de Convergència i Unió, que segueix vorejant l’alta traïció i tots ens ensumem que pactarà amb el sector una rebaixa vergonyant, si arriba al govern; o sigui de PSC, la política lingüística dels quals aposta cada vegada més per l’eutanàsia del català).

Fins i tot pot resultar atractiva l’actitud actual dels exhibidors. Es tractaria de ser positius: apostem pel català en el cinema fet en català, que s’inverteixi en la producció nostrada, i ens deixem de voler “imposar” (seguint el seu llenguatge) el (dret a veure el cinema en) català (és a dir, que ens deixem estar de voler sentir en la nostra llengua el que ve de fora). Passa, però, que en aquestes alçades de la pel·lícula (mai tan ben dit) ja no ens podem permetre el luxe de ser ingenus, ni molt menys babaus. Si se’n urten, un cop tinguin el que volen, tornaran a les seves i el cinema en català (propi o forà) el tornaran a decantar. I és que ni tan sols se n’amaguen:

El dia que vaig anar a Arenys a veure Pa negre, vaig trobar-hi uns pamflets titulats “Pel futur del cinema” en què, entre altres coses parlen d’una Xarxa de de Cinemes en Català. Quines sales? On? Horaris? Gueto? Una cosa és la Xarxa de Cinemes que preveu la Llei i una altra, la Xarxa de Cinemes en Català. Jo sóc dels que penso que anem cap a convertir-nos en reserva índia, però ara mateix la lluita és perquè els “catalans” puguem ser ciutadans lliures del nostre món occidental, amb normalitat.

Dissabte, 30 d’octubre de 2010

     

Herois
Multicinemes Arenys (Arenys de Mar) Megacine (Badalona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
Comedia (Barcelona)
Lauren Gràcia (Barcelona)
Renoir Floridablanca (Barcelona)
Renoir Les Corts (Barcelona)
Cinesa La Maquinista (Barcelona)
Cinesa Maremagnum (Barcelona)
Icària Yelmo (Barcelona)
Filmax Castelldefels (Castelldefels)
Multicinemes Figueres (Figueres)
Cinesa Barnasud (Gavà)
Ocine Girona (Girona)
Cinema Albèniz (Girona)
Ocine Granollers (Granollers)
Lauren Lleida (Lleida)
Atlàntida (Manresa)
Mataró Parc (Mataró)
Multicinemes Olot (Olot)
Ocine Platja d’Aro (Platja d’Aro)
Imperial (Sabadell)
Atrium (Sant Andreu de la Barca)
Ocine Les Gavarres (Tarragona)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
Segle XXI (Terrassa)
Cinema Vigatà (Vic)
Cinema Bosc (Vilanova i la Geltrú)
Ocine Vila-seca (Vila-seca)
Cinemes Illa Carlemany (Andorra la Vella)
Cinemes Renoir (Palma. Mallorca)

Bicicleta, cullera, poma
Cinemes Verdi (Barcelona)
Cinemes Alexandra (Barcelona)
Cinemes Nàpols (Barcelona)
Cinema Truffaut (Girona)
Espai Funatic (Lleida)
Multicinemes Olot (Olot)

Elisa K
Cinemes Alexandra (Barcelona)
Cinema Alhambra (La Garriga)
Cinema Kubrick (Vilafranca del Penedès)

El cavaller de l’antifaç
Cinemes Rambla (Lleida)

CINC. Cinema infantil en català
Bob Esponja: La pel·lícula
Cinema Casal (Agramunt)
Com ensinistrar un drac
Cinemes Casal (Cervera) Cinemes Urgell (Mollerussa)
Teatre-cinema Comtal (Ripoll)
Viatge màgic a Àfrica
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Shrek: Feliços per sempre
Cinema Catalunya (Berga)
Planet 51
Ocine Girona (Girona)
Ocine Granollers (Granollers)
Ocine Platja d’Aro (Platja d’Aro)
Ocine Roquetes (Roquetes)
Ocine Sant Celoni (Sant Celoni)
Ocine Les Gavarres (Tarragona)
Ocine El Vendrell (El Vendrell)
Ocine Vila-seca (Vila-seca)
Toy Story 3
Cinemes Guiu (La Seu d’Urgell)
Cinema París (Solsona)

 

Pa negre
Cinemes Movisa (Arenys de Mar)
Megacine (Badalona)
Cinema Comedia (Barcelona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Multicinemes Gran Sarrià (Barcelona)
Cinema Verdi (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinemes Girona (Barcelona)
Multicinemes Icària (Barcelona)
Cinemes Renoir Les Corts (Barcelona)
Cinema Catalunya (Berga)
Multicinemes Figueres (Figueres)
Cinemes Albèniz (Girona)
Ocine Girona (Girona)
Ocine Granollers (Granollers)
Kursaal (Igualada)
Cinema Rambla (Lleida)
Atlàntida Multicinemes (Manresa)
Cinemes Mataró Park (Mataró)
Cinemes Urgell (Mollerussa)
Multicinemes Olot (Olot)
Cinema Arinco (Palamós)
Ocine Platja d’Aro (Platja d’Aro)
Cinema Palace (Reus)
Cinema Comtal (Ripoll)
Ocine Roquetes (Roquetes)
Cinemes Imperial (Sabadell)
Ocine Sant Celoni (Sant Celoni)
Cinesa Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
Ocine Les Gavarres (Tarragona)
Cinemes Park Vallès (Terrassa)
Cinemes Segle XXI (Terrassa)
JCA Valls (Valls)
Cinema Vigatà (Vic)
Cinema Bosc (Vilanova i la Geltrú)
Cinema Rivoli (Palma. Mallorca)
Cinema Renoir (Palma. Mallorca)

Gru, el meu dolent preferit
Cinesa Heron City (Barcelona)
Lauren Gràcia (Barcelona)
Cinema Catalunya (Berga)
Ocine Girona (Girona)
Cinema Albèniz (Girona)
Cinema Imperial (Sabadell)
Can Casteller (Sant Boi de Llobregat)
Ocine Sant Celoni (Sant Celoni)
Cinema Segle XXI (Terrassa)
Multicinemes Sucre (Vic)
Ocine Vila-seca (Vila-seca)

La bomba del Liceu
Cinemes Méliès (Barcelona)

Astro Boy
Cinema Ribagorça (El Pont de Suert)

 

Versió original subtitulada en català
14 dies amb Víctor
Cinemes Girona (Barcelona)

El documental del mes  
Pax americana i la conquesta militar de l’espai
Cinemes Girona (Barcelona)
Cinemes Alexandra (Barcelona)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *