Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 d'octubre de 2010
0 comentaris

Fitxa: “La xarxa social” (David Fincher, 2010)

La xarxa social (The Social Network / La red social)

Director David Fincher. Guió Aaron Sorkin, basat en el llibre The Accidental Billionaires: The Founding of Facebook, a Tale of Sex, Money, Genius and Betrayal, de Ben Mezrich. Fotografia Jeff Cronenweth. Música Trent Reznor i Atticus Ross. Muntatge Kirk Baxter i Angus Wall. Producció Columbia Pictures (EUA), Relativity Media (EUA), Michael De Luca Productions (EUA), Scott Rudin Productions (EUA), Trigger Street Productions (EUA). Durada 2h.

Repartiment Jesse Eisenberg (Mark Zuckerberg), Andrew Garfield (Eduardo Saverin), Justin Timberlake (Sean Parker), Armie Hammer (Cameron Winklevoss/Tyler Winklevoss), Max Minghella (Divya Narendra), Rooney Mara (Erica), Rashida Jones (Marylin Delpy).

Sinopsi Una nit d’octubre de 2003, Mark Zuckerberg, un estudiant a qui l’ha deixat la xicota, pirateja el sistema informàtic de la universitat -Harvard- per crear un lloc web, una base de dades amb totes les noies del campus. Hi penja dues fotogrsfies de costat i demana a l’usuari que voti per la que està més bona. Aquest lloc web el bateja amb el nom de Facemash. L’èxit és instantani: la notícia de la seva iniciativa corre a gran velocitat i el lloc esdevé “viral”, destruint tot el sistema de Harvard i aixecant una bona controvèrsia al campus per la seva misogínia. A Mark l’acusen d’haver violat intencionadament la seguretat, els drets de reproducció i el respecte a la privacitat. No obstant això, és en aquest moment que neix el que serà el Facebook. Al cap de poc, Marc crea thefacebook.com, que es propaga com la pólvora d’una pantalla a una altra, primer a Harvard, després s’obre a les principals universitats dels Estats Units, de l’Ivy League a Silicon vall, abans d’abastar el món sencer… Aquest ‘invent’ revolucionari desferma conflictes apassionats. Quins van ser els fets reals? Qui, de debò, pot reclamar la propietat de la xarxa social a escala mundial? El que ha esdevingut una de les idees clau del segle XXI, ha esmicolat l’amistat dels seus pioners i desencadenat enfrontaments colossals…

Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSC] [Tràiler VOSE] [Tràiler VOSF] [Tràiler 2 VOSF][Tràiler VI]

Webs oficials [thesocialnetwork (ang)] [laredsociallapelicula (esp)] [thesocialnetwork-lefilm (fr)] [thesocialnetwork-ilfilm (it)]

***

Director, David Fincher (28.08.1962). De petit, David Fincher ja dirigeix pel·lícules, familiars esclar. Als 18 anys d’edat fitxa per la Industrial Light and Magic, de Georges Lucas, on treballarà en els efectes especials d’  El retorn del Jedi (1983), La història interminable (1984) i Indiana Jones i el temple maleït (1984). Tot seguit, passa al món de la publicitat i els videoclips musicals. Amb  Dominic Sena, Greg Cold i Nigel Dick, crea la seva pròpia productora, Propaganda Films, i agafa un gran renom gràcies als seus treballs per a marques com ara Nike, Coca-Cola, Budweiser, Heineken, Pepsi, Levi’s, Converse, AT&T, Chanel… i per a artistes com  Madonna, Sting, les Rolling Stones, Michael Jackson, Aerosmith, George Michael, Iggy Pop, The Wallflowers, Billy Idol, Steve Winwood… Acreditat com un virtuós de la imatge, el 1992 dirigeix Alien 3 per a la Fox. Tot i que se li reconeix la força visual i haver-ne fet un film realment obscur, les relacions amb la major van malament i s’ho deixen córrer, de manera que Fincher tira endavant el següent treball amb New Line Cinema, per a guanyar llibertat d’acció. I certament, Seven (1995), un thriller amb Morgan Freeman i Brad Pitt, es converteix en un gran èxit i, de seguida, en pel·lícula de referència sobre el tema dels assassins en sèrie. No li van tan bé les coses amb The Game (1997), protagonitzat per Michael Douglas; però es refà amb l’impacte mundial d’ El club de la lluita (1999), obra de gran fisicitat, en què aprofundeix la seva mirada galdosa sobre la nostre societat i en la qual, juntament amb Edward Norton, torna a treballar amb Brad Pitt. Com si hagués d’anar al ritme d’una de freda, una de calenta, novament torna a ensopegar, amb L’habitació del pànic (2002) –convencional thriller claustrofòbic, amb Jodie Foster i Forrest Whitaker–.David Fincher no ha deixat de fer videoclips tot aquest temps i segueix realitzant-ne durant la mena de travessa del desert que va de 2002 a 2007, en què bregarà per dirigir Missió Impossible III, sense que finalment pugui fer-se’n càrrec, per desavinences amb Tom Cruise. Però el 2007 en torna i ben refet. En competició a Canes, presenta Zodiac, una mena de thriller anti-thriller, molt atmosfèric i prou misteriós, sobre l’assassí en sèrie que als anys setanta féu anar de corcoll la policia de San Francisco, enviant-los cartes i missatges encriptats. I tot seguit, El cas curiós de Benjamin Button (2008), poderosa adaptació d’un conte de Scott Fitzgerald, que l’acadèmia de Hollywood va deixar només amb 3 Oscar menors (de les 13 nominacions que li havia concedit). Amb La xarxa social (2010) i de la mà del guionista Aaron Sorkin, s’avé a un cinema més basat en els diàlegs —…els directors hem de fer el que demana el guió. Així era el guió i això el que li calia (David Fincher, Notes de producció – Sony Pictures)—.

***

Més informació [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang/esp)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals i premis [x]

Dist. cat. [x] Dist. esp. [Sony] Dist. fr. [Sony] Dist. it. [Sony]

***

Articles en aquest blog [A cop calent] [Altres veus]

***

Crítiques publicades a la premsa [AV7D·Crítiques: 14-20 octubre 2010]

Altres articles publicats a la premsa [AV7D·Estrenes: 14-20 octubre 2010] [AV7D·Altres articles]

***

FOTO © Sony Pictures Releasing La xarxa social, de David Fincher

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!