Club 7 Cinema

Bones notícies. Avui s’han publicat les cròniques periodístiques sobre la projecció de Pa negre al Festival de Sant Sebastià i, francament, la cosa ha anat com calia esperar d’un film d’ Agustí Villaronga. S’ha esvaït doncs l’ombra de dubte que havia generat la no preesntació del film ni a Berlín, ni a Canes, ni a Venècia:

L’adaptació que Villaronga ha fet de l’obra d’Emili Teixidor és un dels films més aplaudits fins ara (“Pa negre” impacta, Xavier Roca, Avui+ElPunt); La pel·lícula, que adapta l’obra d’Emili Teixidor, va ser rebuda amb aplaudiments (Villaronga ofereix a ‘Pa negre’ una visió «emocional» de la postguerra (Olga Pereda, El Periódico)

Desmentint un rumor que havia començat a córrer, sobre un presumpte problema amb els actors (sobretot els novells), Xavier Roca ens informa que en el repartiment de Pa negre hi tenen una presència destacada actors amb una trajectòria com Sergi López, Eduard Fernández, Roger Casamajor i Laia Marull. Però qui realment brilla és el descobriment de Nora Navas –actriu de carrera bàsicament teatral, que ha fet petits papers en el cinema i ha intervingut en sèries com “Plats bruts” i “El cor de la ciutat”. I, sobretot, els nens Francesc Colomer i Marina Comas, tota una exhibició de naturalitat. I Olga Pereda ho rebla, des de les pàgines del diari traduït, El Periódico: (..) ha comptat amb Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López com a secundaris en un fantàstic repartiment encapçalat pel nen Francesc Colomer, Nora Navas i Roger Casamajor.

Esperava amb delit la crònica d’Imma Merino i, certament, les seves ratlles permeten matisar prou el simplisme que sovint redueixen els titulars. Gairebé d’entrada ja ens adverteix que sembla enfosquir encara més la visió d’Emili Teixidor respecte a la condició humana exposada a propòsit del món de la postguerra a la Catalunya rural. No la solen acabar de convèncer les pel·lícules que tiren de la negror de la condició humana (i menys encara si s’hi rabegen) i descriu Pa negre com (..) una mirada negríssima aplicada als efectes devastadors de la guerra en què, apropiant-se de la narrativa de Teixidor, es reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d’ambigüitats morals ( Llums i ombres, Imma Merino, Avui+ElPunt). És a dir, que Imma Merino gairebé em garanteix que la pel·lícula em convencerà del tot, ja que si s’hi reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d’ambigüitats morals, amb el talent de Villaronga i el potencial de l’obra literària d’Emili Teixidor (totes les novel·les en què es basa el film), la cosa promet… i tant!

Molt bones notícies, doncs!

Actualització (23.09.2010, 19.22h):

Totes les notícies que he llegit de l’estrena al Festival de Sant Sebastià de “Pa negre” són magnífiques, euforitzants, engrescadores. Bravo, Agustí! Esper que els mitjans de comunicació catalans sien tan favorables com els bascos i els espanyols! I sobretot desig que el jurat s’enamori del film, de la teva poesia fonda! (Agustí Villaronga i la bellesa de ‘Pa negre’, Bielmamengual, blog Plagueta de bord)

 Agustí Villaronga retrata a “Pa negre” la Catalunya rural (Informatius de TV3)

FOTO Cartell original de Pa negre, d’Agustí Villaronga

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!