Jafar Panahi: l’orgull de ser cineasta

Vaig ser a la Mostra de Cinema de Venècia fa deu anys, amb el meu film El cercle. Aquest any, el curt que vaig fer abans que em detinguessin, L’acordió, es presenta en aquest gran festival. Tot i que em van deixar anar, encara no em permeten viatjar fora del meu país i assistir a festivals de cinema. A més, m’ha estat oficialment prohibit de fer pel·lícules en els últims cinc anys. Quan a un director de cinema no se li permet fer pel·lícules, és com si li tanquessin la ment a la presó. No estarà reclosa en una cel·la petirta, però segueix tancada en una presó molt més gran. Aprofito aquesta oportunitat per expressar l’agraïment a tots els que m’han donat suport com a cineasta, especialment Albert Barberà i Marco Müller, que tenen un paper clau en l’èxit de la Mostra de Cinema de Venècia.

També m’agradaria agrair a la comunitat internacional de cineastes el seu generós suport, mentre jo era a la presó. Tot i que la meva estada a la presó ha estat una experiència molt amarga, m’ha consolat saber que els cineastes i cinèfils d’arreu del món, malgrat les diferències culturals, som una comunitat unida que parla una única llengua. Als moments més desesperats a la presó, durant la meva vaga de fam, em va donar molt força el fet de considerar-me amb orgull membre d’aquesta comunitat, així que vaig tractar de mantenir la meva dignitat professional i mai he dubtat de la meva decisió de romandre fidel a mi mateixa i a la meva professió. Penso que tot el suport que he rebut ha estat de persones a nivell individual i d’organitzacions que creuen fermament en el cinema i en la llibertat d’expressió del cineasta. Esperem que un dia tots els governs del món comparteixin aquesta idea.

(Jafar Panahi, 01.09.2010, L’orgoglio di essere filmmaker)

[Clip de L’acordió]

FOTO Superior Jafar Panahi  FOTO Inferior L’acordió, de Jafar Panahi

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *