Pols d'estels

L’amiga Victòria del bloc El pèndol de petites oscil·lacions em convida a obrir un llibre de capçalera que estiga a prop de les meues mans aquest dies, cercar-hi la pàgina 139 i copiar el segon paràgraf, un joc d’atzar amb rerefons literari.

El meu llibre ha estat aquest: Els planetes, de Dava Sobel.

El segon paragraf de la pàgina 139 parla dels primers astrònoms que veieren l’anell de Saturn. Sembla que Galileu va ser el primer però mai ho va entendre.

Diu així:

Huygens sempre parlava de l’anell de Saturn com una sola entitat sòlida, que és com es concebia fins a l’any 1675, quan Jean-Dominique Cassini, director de l’Observatori de Paris, va detectar una línia divisòria fosca que partia l’anell en dues pistes concèntriques, la A (la més externa) i la B (la més interna i brillant). Amb el pas de dos segles més, va arribar la troballa d’un tercer segment, el tènue anell interior C, descobert l’any 1850. Amb tot, encara ningú no podia assegurar de què estaven fets els anells. Opinions enfrontades sobre l’estructura dels anells parlaven de bandes sòlides, eixams de petits satèl·lits, rius de líquid en òrbita i exhalacions de vapors planetaris.

Els planetes, Dava Sobel, Edicions 62.

L’autora ens condueix pels camins que han portat  a la comprensió del Sistema Solar amb un assaig on es parla d’astronomia però també de mitologia i de ciència ficció i també dels personatges. De l’autora de la fantàstica biografia de Galileu a través de les cartes de la seua filla: La filla de Galileu.

Juli Peretó parla d’aquesta autora en aquest apunt.

Passe la penyora a El bloc d’Enric Gil, josepblesa i El buit del temps.