Club 7 Cinema

A la Mostra de Venècia emboliquen cada vegada més la inauguració del certamen. La cosa canònica vol que un dia determinat (enguany, l’1 de setembre), a una hora concreta (que sol ser la gala del vespre), hi hagi la primera projecció pública del certamen, a la gala inaugural, que correspon al film al qual correspon aquest honor. Per situar-nos, aquest 2010, serà El cigne negre. I, a partir d’aquí, ja s’hauria d’encadenar el reguitzell de sessions que conformen la Mostra. Passa, però, que fa uns anys ja es van empescar el concepte de jornada de “preapertura” i és així que l’edició 67a es “preobrirà” amb la còpia restaurada de Profumo di donna. Per cert que, com és habitual, aquesta “sessió prèvia” no té lloc al Lido, sinó a Campo San Paolo. I, per acabar de farcir l’arrancada del festival i embolicar-ho tot encara més, aquesta setmana s’han tret de la butxaca el concepte “segon film d’inaguració“. És a dir, acabada la gala, quan ja sigui ben bé de nit, es projectarà el film d’arts marcials Jingwu fengyun – Chen Zen (Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen), d’ Andrew Lau. Es tracta de la tercera part de la saga de Chen Zhen, personatge que Bruce Lee va encarnar a la gran pantalla el 1972, a Jing wu men (Fist of Fury / Fúria oriental / La fureur de vaincre / Dalla Cina con furore). El motiu oficial perquè s’ha programat aquesta “segona inauguració” és el de retre homenatge a Bruce Lee en el setantè aniversari del seu naixement (efemèride que, de debò, no serà fins el 27 de novembre).

L’explicació real, em sembla que la trobem en altres arguments. D’una banda, és lògic que els festivals projectin material ja des del dia anterior a l’inici del certamen, perquè realment hi ha molts cinèfils, periodistes i professionals del cinema que són a la ciutat des del dia abans que tot arranqui, per anar avançant feina i, certament, poder veure ja algun títol ajuda a aprofitar millor el temps. A més a més, si l’oferta d’arrancada és millor, d’altres potser també s’engrescaran a anar-hi abans. I això, per a la indústria turística local és molt bo (més dies d’estada, més dinars i sopars en restaurants, etc.). En el cas de Venècia, s’hi ha de sumar que la “preapertura”, a Campo San Paolo, fa més present la Mostra al “centre ciutat”, atès que el gruix del certamen té lloc al Lido.

Per altre cantó, és com si l’ombra de Bruce Lee encalcés els directius dels grans festivals. Personatge iconogràfic d’abast mundial que alguns projectes cinematogràfics volen aprofitar i alhora reviscolar-lo, si es pot revifar-lo encara més, garanteix ressó mediàtic a qualsevol certamen que el faci present. Per cert, Wong Kar-wai n’està preparant el seu granet de sorra, amb el biopic sobre el mestre de Bruce Lee (ja prendrem mal, ja…), que potser anirà a Canes 2011.

Finalment, no s’ha de perdre de vista l’ “interès” que Marco Müller, el director de Venècia, té pel cinema oriental. Ha estat un dels grans “descobridors” per a Occident dels més prestigiosos autors orientals, sobretot quan era el factòtum del Festival dels Tres Continents, de Nantes. Va seguir en l’etapa que dirigia Berlín. I ara, a Venècia, la cosa arriba a sospites ostensibles que el seu pot ser un interès força més que intel·lectual o artístic.

PS: si em permeteu, jo en tindria un de motiu per a remarcar aquest film, al marge de les seves qualitats cinematogràfiques, i es diu Shu Qi.

FOTO Shu Qi, a un cartell internacional de Jingwu fengyun – Chen Zen (Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen), d’ Andrew Lau

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!