Si hi ha un desastre informatiu en forma de web és la d’ El Punt, amb un desgavell que revela una absència increïble de criteri periodístic en l’organització del material informatiu, amb una tediosa manca d’actualització… I ara ens anuncien canvis al web de l’ Avui que, pel que expliquen, passarà a ser com la d’ El Punt. Valga’m Déu! Això sí, també se n’anuncien al d’ El Punt. És més, ja es veu que aquest serà un nou pas cap a la fusió: el desdoblament que anuncien comporta la integració dels dos llocs web.
Cinematogràficament, el desastre d’ Elpunt.cat passa perquè no saben diferenciar crítiques d’informacions; et trobes força articles d’opinió i notícies de gran contingut cinematogràfic que mai no apareixen a l’apartat de cinema; vés a saber quan hi pengen un article, en relació amb la publicació en paper… Sort n’hi ha que el buscador els funciona bé, des de ja fa temps!
Per allò d’agafar-nos-ho amb optimisme, esperem que, cara als canvis anunciats pel 15 de juny, apliquin les coses bones que té el web de l’ Avui al nou. Esclar que no tot és tecnologia i ja m’agradaria saber si n’hi tenen gaire, de gent treballant en aquests webs i en quines condicions els toca dur-les endavant.
Penso que tots plegats potser hauríem de ser positivament més crítics amb el que està fent el Grup Hermes amb l’ Avui. Poca broma: ens hi estem jugant mitjans importants en català. I no s’hi val a dir que és una empresa privada; mal sigui perquè al darrere hi ha calerada gran del nostre govern. Però no només per això. Sobretot, perquè, si una possibilitat ens queda de comptar amb un grup de comunicació sòlid en la nostra llengua, és aquest. I no s’hi valen collonades, doncs. Que els d’ El Punt estiguin fent els que el Planeta Godó no gosaven; que apliquin l’ERO que van dir que no tirarien endavant; que s’hagin polit el patrimoni artístic de l’ Avui, per eixugar el dèficit del diari, i tantes i tantes altres coses, moltes de les quals justificarien una resposta o, si més no, tot de preguntes dels lectors (i dels contribuents); tot plegat només es pot arribar a admetre (si és que, de debò, es pot acabar admetent) a canvi de construir un sòlid grup de comunicació en català. I ara com ara, de les notícies que es publiquen i dels rumors que corren, no s’apunta tant a això com a una estratègia més o menys matussera de gestió conjunta de capçaleres (que no és el mateix!).
Deixeu que em quedi al terreny de la cultura i, en particular, del cinema. Quin projecte tenen? Compten ara mateix amb crítics de primera, a una i altra capçalera, i fóra es pot dir un somni aprofitar sinergies, veure’ls junts: que ens vinguessin al darrere, els altres mitjans! A unes i altres redaccions hi ha (si l’ERO no ho ha fet malbé) periodistes bregats a cobrir l’actualitat cinematogràfica, a tots nivells: junts, serien molt potents. Voleu dir, però, que aniran per aquí els trets? Pitjor ecara, han arribat a pensar mai en termes així, de competitivitat en català dins del mercat comunicacional de casa nostra?
Penso que el 15 de juny, amb els canvis als webs, en tindrem una primera mostra. L’esperança és l’últim que es perd; però no en sóc gaire optimista. Si fos l’ Avui.cat que reformés ElPunt.cat, encara; però a l’inrevés, valga’m Déu, estem ben arreglats!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!