Llegeixo a l’ Avui que Si l’1 de febrer van tancar 80 cinemes, avui emetran en 70 (517 pantalles) un anunci abans de cada pel·lícula amb què mostren el seu rebuig a la llei del cinema de Catalunya, que actualment es tramita al Parlament amb el suport de tots els grups llevat del PP i Ciutadans (Un anunci contra la llei del cinema, Andreu Gomila, Avui)
Jo em pregunto, els espectadors catalans que hagin pagat l’entrada i, dins de la sala, es trobin amb aquest espot, el rebutjaran? Callaran de manera còmplice? Deixaran que, des de la potència de la gran pantalla, s’imposi només el so (i les imatges) d’aquests declarats enemics de la normalització lingüística (i no ho oblidem, col·laboradors necessaris en la substitució lingüística)? Permetran que l’única veu que s’escolti sigui la de la prepotència d’uns empresaris, mesells servidors de les “majors”, i en contra dels drets que individualment i com a poble tenim? Potser sí, callaran i renunciaran al dret a la més elemental defensa. Potser sí, tan se’ls en fotrà.
Jo, si me’l trobo, l’anunci en qüestió, penso fer el amteix que vaig fer una temporada que topava amb espots del PP: esbroncar i xiular, protestar des del pati de butaques. Certament, n’hi ha d’altres de maneres de protestar-hi (llibre de reclamacions, etc.); però poc m’hi penso embolicar. Simplement, com a espectador català, que n’estic fart d’aquesta colla, de com ens manquen al respecte empresarialment de manera constant i de com ens maltracten (el de la llengua, ara, tan sols n’és un aspecte que ho fa ostensiblement visible), perquè estic en contra de la seva imposició castellanitzadora (i imbecilitzant) de dècades i perquè amb la (nostra) llengua i els nostres drets no puc resignar-me que s’hi jugui, penso xiular i cridar.
Vosaltres mateixos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
JO NO PENSO POSAR ELS PEUS MAI MÉS EN UNA SALA ON FACIN AQUEST ANUNCI!!!!!