Club 7 Cinema

Draquila: la Itàlia que tremola (Draquila: L’Italia che trema / Draquila: L’Italie que tremble)

Director Sabina Guzzanti. Producció Secol Superbo e Sciocco Prod (Roma, Itàlia), Gruppo Ambra (Itàlia), Alba Prod (Itàlia), BIM Dist (Itàlia) . Durada 1h30.

Sinopsi 6 d’abril de 2009, a les 03.32h. L’Aquila. En qüestió de minuts, la runa va cobrir la història i les vides de centenars de persones. El president Kennedy durant un discurs a Indianapolis, havia dit que en xinès la paraula crisi es compon de dos caràcters: un representa “perill” i l’altre representa “una oportunitat”. Una vegada més el que per a tots nosaltres va ser vist com una amenaça, una desestabilització, per algú pot haver representat una oportunitat.

Nota Sabina Guzzanti, víctima de Berlusconi que li censurà un programa a la RAI, es donà a conèixer internacionalment amb el documental Viva Zapatero! (2005) i s’ha convertit en una militant activa per la llibertat d’expressió i contrària a la política del Cavaliere i a òn està duent el país. Ara, torna amb el documental Draquila…, nascut de la trobada amb supervivents de l’Aquila, en què l’agraïment d’aquella gent cap als bombers i voluntaris que els van ajudar es barrejava amb un sentiment fins i tot de pànic envers els dirigents de Protecció Civil. explica Guzzanti que ho va començar a investigar i de mica en mica va anar trobant aquella construcció d’una Itàlia paral·lela, emparada en la censura informativa… I sosté que Berlusconi va convertir aquella desgràcia del terratrèmol de l’Aquila en una oportunitat…

Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: “Draquila: La Itàlia que tremola” (fr / ang /esp)]

Articles en aquest blog [Des de Canes, dia 13] [Tot Canes 2010] [Tràiler i espots televisius] Notícia prèvia al Festival de Canes [El govern de Berlusconi boicoteja el Festival de Canes per “Draquila: la Itàlia que tremola”]

Webs oficials [draquila-ilfilm (it)]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Wild Bunch] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [BIM]

***

Crònica [Diari de Girona, dia 14] Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO © BIM Cartell original italià de Draquila: La Itàlia que tremola, de Sabina Guzzanti

Comentari

***

A Draquila, la Itàlia que tremola, Sabina Guzzanti, ataca frontalment el règim de Berslusconi, al més pur estil militant d’un Michael Moore. Aquesta antiga presentadora satírica acomiadada de la RAI el 2003 per ser crítica amb el poder i lluitadora infatigable per la llibertat d’expressió, articula la seva devastadora denúncia al voltant de tres eixos. D’una banda, la instrumentalització que el primer ministre italià ha fet del tràgic terratrèmol a l’Aquila l’abril de 2009, posant en solfa tot el poder televisiu que controla per capgirar la pèrdua de popularitat, en un exercici descomunal de manipulació informativa. Per altre cantó, revela com, investigant la intervenció governamental per a refer l’Aquila, ha descobert l’entramat de negocis que l’entorn del primer ministre italià ha fet amb la construcció de nous habitatges per als damnificats d’aquell terratrèmol i amb totes les desgràcies que hi ha hagut a Itàlia els darrers anys.. I finalment, potser la part més esgarrifosa de tota la pel·lícula, exposa que moltes víctimes s’haurien pogut salvar, escoltant els experts que advertien del perill, durant les sacsejades dels dies previs al gran terratrèmol i remarca com, després de balafiar milions i milions cara a la galeria, molts afectats no tenen habitatge i les cases de la gent i el patrimoni històric i artística de l’Aquila segueixen enrunats, en l’estat que van quedar.

Segons Guzzanti, Berlusconi ha creat un autèntic “Estat paral·lel” en què grans fortunes del pressupost públic es gasten en iniciatives fetes al marge o contra la legislació vigent i al servei dels que li financen les campanyes polítiques. L’acusa d’haver convertit l’organisme de Protecció Civil en una instància dotada de plens poders per a poder saltar-se lleis i plans urbanístics, en cas d’emergència… i quan els convé, encara que no hi hagi cap “urgència”. Protecció Civil -explica- va assumir l’organització dels Campionats Mundials de Natació –i la construcció de tota la infraestructura que comportà-, sense que es tractés evidentment de cap emergència. Com tampoc ho són un gran nombre d’actes religiosos i visites pastorals de Benet XVI a diòcesis italianes que es paguen amb diners públics dels italians, a través de Protecció Civil. Un organisme que ja s’hauria convertit en societat anònima –en paraules de Guzzanti- “per a gestionar la cosa pública com una més de les seves empreses”, si no fos que l’inacabable allau d’escàndols n’han esquitxat els alts dirigents, per corrupció, desviacions de fons…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!