Club 7 Cinema

Udaan (Udaan)

Director Vikramaditya Motwane. Guió Vikramaditya Motwane, Anurag Kashyap, a partir d’una història d’ Anurag Kashyap. Producció Anurag Kashyap Films (Mumbai, l’Índia), Sanjay Singh (l’Índia), UTV Motion Pictures (l’Índia). Durada 2h18.

Repartiment Rajat Barmecha (Rohan), Aayan Boradia (Arjun), Ram Kapoor (Jimmy), Ronit Roy (Bhairav), Anand Tiwari (Apu)

Nota sinòptica Relat iniciàtic sobre el retorn a casa d’un noi, que va ser abandonat en un internat durant vuit anys.

Sinopsi Abandonat durant vuit anys en un internat, Rohan torna a la petita ciutat industrail de Jamshepdur. S’hi sent oprimit, entre un pare autoritari i un germanastre de qui no sabia ni que existís. Obligat a treballar a la indústria siderúrgica del pare i a estudiar Enginyeria, malda per a forjar-se el propi camí, fent realitat el somni de ser escriptor.

Vídeos [Tràiler VO]

Webs oficials [udaanthefilm (ang)]

Festival de Canes 2010 [Un Certain Regard: “Udaan” (fr / ang / esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [cap]

Nota Aspira a la Càmera d’Or.

***

Articles en aquest blog [Des de Canes 2010: poesia per a la Palma d’Or] [Tot Canes 2010]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [UTV] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

FOTO Udaan, de Vikramaditya Motwane

Actualització (19.05.2010): Comentari sobre “Udaan”, de Vikramaditya Motwane

***

Vigorós relat iniciàtic, sobre un noi de 17 anys que, expulsat de l’internat, ha de tornar a viure amb son pare, que ni l’ha vist en els darrers 8 anys, i, amb talent i vocació de poeta, subverteix tant com pot el tirànic ordre paternal. Emfàtic al·legat a la llibertat en la societat índia, combina elements de comèdia juvenil i de melodrama familiar, i commou amb els sentiments nets que posa en joc.

Explica el director que “Udaan” vol dir “agafar el vol” i, certament, la història d’aquesta pel·lícula és la d’un noi que es deleix per aixecar el vol, per desfer-se de les cadenes que el lliguen a un estat de coses que no vol. I quines són aquestes coses? La família (tal com li ha tocat de viure-la) i la vida convencional preestablerta d’estudiar el que no li interessa, treballar en el que no li agrada i… És a dir, la vida que son pare, de vena tradicional i autoritari, li ha programat.

I cap on vol volar? Cap a una realització espiritual, no pas perquè vulgui ser religiós ni res d’això, sinó cap a la plenitud que li dóna l’escriptura i la poesia, una vida intensament juvenil amb els companys d’escola amb els quals ha compartit l’existència com no ho ha fet amb els de casa seva, encarant feines que li donin pinsans i temps, el temps de què vol disposar per a pedre’l, per a gaudir-lo, per a mirar i per a pensar, el temps que no li dóna l’ofec patern.

El noi protagonista és d’aquells que té tots els ganxos perquè ens caigui bé als espectadors. Espavilat, bon jan, insubmís a la tirania, recita  a doll els seus propis versos, amb plaer i humilitat, i té un cor molt gran. És tan bon xicot i el seu pare, tan carcamal, que el maniqueisme a penes se li pot perdonar perquè la cosa deriva per camins del tòpic melodrama familiar i d’un cert retrat social, esvaint-se prou els perfils individuals per a conformar més aviat una certa imatge social: el jovent modern encarat a la paternitat de mena tradicional. Res de nou, certament, però tanmateix sona a viscut, a autèntic. I és que la força d’aquesta pel·ícula rau en la manera com aconsegueix que els seus personatges respirin, tinguin vida, i no siguin simples figures d’un film de gènere.

Òbviament, doncs, el protagonista serà un rebel, però no un irresponsable. Vol fugir del pare, però li costa, no tant perquè no ho pugui fer, com perquè els sentiments (que l’home no es mereix de cap manera) el lliguen. I si fa el pas, no és precisament en clau egoista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!