Canes 2010 · Un Certain Regard: “Octubre”, de Daniel Vega i Diego Vega

Octubre (Octubre / October / Octobre)

Director
Daniel Vega, Diego Vega. Guió Daniel Vega, Diego Vega. Producció Maretazo Cine (Lima, Perú), Sué Cinema (Veneçuela), Comunicación Fractal (Madrid, Espanya). Durada 1h23.

Repartiment
Bruno Odar (Clemente), Gabriela Velasquez (Sofía), Carlos Gasols (Don Fico), Maria Carbajal (Juanita), Sheryl Sánchez Mesco (Milagritos), Victor Prada (Julián Gómez), Sofia Palacios (Sabrina), Norma Francisca Villarreal (Rosa), Humberta Trujillo (Julia).

Sinopsi
Clemente és un prestador taciturn. S’ha convertit també en la nova esperança de Sofía, veïna soltera, devota cada octubre de la Mare de Déu dels Miracles. La relació entre ells dos comença quan Clemente descobreix una nena acabada de nàixer, fruit d’una història que va tenir amb una prostituta que s’ha fet fonedissa. Mentre Clemente busca la mare de la criatura, Sofia es fa càrrec del nadó i s’encarrega de les feines de cal prestador. Amb l’entrada d’aquestes dues persones a la seva vida, Clemente tindrà l’oportunitat de replantejar-se els lligams amb els altres.

Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSF, al Festival de Canes 2010] [Tràiler VOSA]

Webs oficials [x]

Festival de Canes 2010 [Un Certain Regard: “Octubre” (fr / ang / esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [Premi del Jurat d’Un Certain Regard]

***

Articles en aquest blog [Tot Canes 2010]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Umedia] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

FOTO
Octubre, de Daniel i Diego Vega

Actualització (07.06.2010): Comentari sobre “Octubre”, de Daniel i Diego Vega

***

Perquè passa a l’Amèrica del Sud d’avui en dia; perquè els protagonistes pertanyen a un àmbit social més aviat baix i viuen en condicions molt discretes; perquè gasta un humor subtilment sorneguer, irònic amb les petites misèries quotidianes dels protagonistes, que són bona gent, amb les seves coses de supervivència, costums, creences… Per tot plegat, es fa inevitable esmentar Whisky (Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll, 2004). Però aquesta comèdia de realisme social, rodada al Perú pels germans Daniel i Diego Vega (en el que és el primer llargmetratge), beu també de Kaurismaki i de Jarmusch. Sense ser-ne ni una còpia, ni una versió llatinoamericana; simplement, com reconeixen el tàndem de germans autors, és la seva interpretació personal d’aquella mena de cinema. El cinema que els interessa i que ells qualifiquen de cinema de la “parsimònia”; tot i que hi ha alguna cosa més que el ritme, que han après d’aquells mestres.

La vida de Clemente, el personatge al voltant del qual tot gira, està pautada per una sèrie d’actes puntualment realitzats: organitzar-se la taula on rep els clients a qui presta diners; esbravar-se sexualment amb la mateixa prostituta, sempre, etc. Efectivament parsimoniós, es pot dir que ni s’altera quan ha de decidir què ha de fer amb el nadó, fill seu, que una dona li ha abandonat d’amagat a casa seva. Amb serenitat gairebé imperturbable, mira de seguir amb les seves rutines i atendre les seves noves obligacions paternes, això sí, mentre busca la mare de la criatura i fa els passos per veure què en fa definitivament.

Al seu voltant, en canvi, tot és com més descordat. Una dona que el cobeja, hi veu una oportunitat, fent-se’n càrrec del nadó, d’avesar l’home a la seva presència, d’estovar-lo… El pare de Clemente, vol que li torni els calés, per endur-se la seva dona de l’hospital… La prostituta ufanosa, a penes li pot fer de consellera… I esclar, hi ha els clients, que li deixen joies, rellotges i altres coses, a canvi dels bitllets que els presta i els interessos que els clava: un repertori de personatges.

El contrast entre com n’és d’eixut Clemente i com se les empesquen els altres, ja és una primera font d’humor. El retrat murri dels hàbits, les manies, els ridículs casolans d’uns i altres, hi afegeix comicitat i alhora gruix humà a la mirada. I ho completa el marc físic, l’ambient social en què s’ambienta, amb edificis de parets escrostonades, habitatges tirant a mugrosos… univers on viuen els protagonistes i que la càmera capta precisament integrant-los-hi.

I evidentment, la processó del Crist dels Miracles, que té lloc cada octubre i a la qual participa devotament Sofía, la dona que, cobejant Clemente, espera un miracle! Al capdavall, només un miracle pot estovar un home com Clemente, i certament, la fe mou muntanyes…

Afegeix un comentari