Club 7 Cinema

Fora de la llei (Hors la loi / Outside the Law)

Director Rachid Bouchareb. Guió Rachid Bouchareb. Producció Tessalit Productions (París, França), Tassili (Algèria), Novak Production (Bèlgica), Motion Investment Group (Bèlgica), Quinta Communications (Tunísia), Studio Canal (França), France 2 -FR2- (França). Durada 2h11.

Repartiment Jamel Debbouze (Saïd), Roschdy Zem (Messaoud), Sami Bouajila (Abdelkader), Chafia Boudraa (la mare), Jean-Pierre Lorit (Picot), Bernard Blancan (cronel Faivre), Samir Guesmi (Outmani), Ahmed Benaïssa (el pare), Mourad Khen (Sanjal), Sabrina Seyvecou (Hélène), Assad Bouab (Ali), Larbi Zekkal (el caïd)

Sinopsi Desnonats de la seva terra algeriana de tota la vida, tres germans i la seva mare queden separats. Messaoud s’allista a la guerra d’Indoxina. A París, Abdelkader encapçala el moviment per la independència d’Algària i Saïd reïx als tuguris i clubs de boxa de Pigalle. El destí de tots tres, girant al voltant de l’amor de la seva mare, quedarà inexorablement lligat al d’una nació en lluita per la llibertat.

Nota Se la considera com la continuació de la pel·lícula Indígenes, de Rachid Bouchareb, que recordava el paper dels soldats algerians en l’alliberament de la França ocupada i en el combat contra el nazisme, i com la República Francesa els va després menystenir.

Videos [Tràiler VO] [Entrevista, roda de premsa i altres al Festival de Canes 2010]

Webs oficials [horslaloi-lefilm (fr/ang)] Web oficial del director [rachidbouchareb (fr)

Festival de Canes 2010 [Competició: “Fora de la llei” (fr / ang / esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [cap]

***

Articles en aquest blog [Des de Canes 2010: història i ficcions]  [Tot Canes 2010] Notícia de la polèmica prèvia al Festival de Canes [El govern de Berlusconi boicoteja el Festival de Canes per “Draquila: la Itàlia que tremola” i una altra polèmica, sobre “Fora de la llei”]

Crònica [Diari de Girona, dia 22] Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Studio Canal] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [StudioCanal] Dist. it. [x]

***

FOTO © Studio Canal Jamel Debbouze, Roschdy Zem, Sami Bouajila, a Fora de la llei, de Rachid Bouchareb

Actualització (01.06.2010): Comentari sobre “Fora de la llei”, de Rachid Bouchareb

***

En clau de ficció, explica la història de tres germans algerians, i la seva mare al llarg de tres dècades, des dels anys trenta fins a la independència del país nord-africà; per bé que el relat sobre aquesta família és un pretext (legítim) per a narrar el naixement i hegemonia de la branca francesa del Front d’Alliberament Nacional, en la lluita terrorista que els duria a la llibertat.

El plantejament argumental, reconegudament deutor de Rocco i els seus germans (Luchino Visconti, 1960), ja no pot ser més esquemàtic. Un dels germans, el llest, esdevé el polític (Jamel Debbouze); l’altre, a qui la vida ha dut a una experiència militar amb l’exèrcit francès, es convertirà en l’home executor (Roschdy Zem), i al tercer, esguerradet i avesat als negocis a l’ombra, li correspon el rol de l’apolític que tanmateix es veu arrossegat per la torrentada de la història (Sami Bouajila). El pròleg fílmic, en què se’ns mostra com el poder colonial comunica al pare dels nois el desnonament de les terres familiars de tota la vida, anuncia la revolta dels protagonistes que se’ns narrarà a continuació; de la mateixa manera que la matança de Sérif, reconstruïda en la primera seqüència de la pel·lícula, situa la narració en el terreny polític; però el drama familiar i la trajectòria personal dels tres germans queden al servei de l’epopeia de creació i desenvolupament de la branca parisenca del Front d’Alliberament Nacional Algerià. Poc que els interessa de debò, la mare i els tres nois –estem molt lluny de l’esmentada obra magistral de Visconti!–: queden com a simples figures, els conflictes respectius no van més enllà de donar un context humà al que se’ns explica. I no hi ha res a fer. El guió força les casualitats i els esdeviments fins a l’inversemblança, per fer avançar el relat i perquè els tres personatges responguin a l’arquetip prefixat d’entrada i encaixin, com sigui, en els fets històrics, l’evocació dels quals acaba sent l’únic objectiu d’aquest film.

Bouchareb, en canvi, s’esforça a tractar les contradiccions humanes i polítiques que comporta una lluita terrorista en un procés cap a la independència com el d’Argèlia. L’executor, el que mata, havia deixat l’exèrcit precisament per no haver de llevar mai més la vida a ningú. L’apolític, el qui es deleix per la boxa i el negoci que hi fa, es veu reiteradament arrossegat pel que passa, li resulta impossible quedar-ne al marge, perquè els budells li bullen o pels vincles familiars. El polític, el que lluita per la justícia i la llibertat, du gent a la mort, si no els fa matar, i no desaprofita cap ocasió per practicar el proselitisme. L’estratègia del Front d’Alliberament Nacional Algerià la mostra amb tota la perversió: la justificació dels mitjans, per poc nobles que siguin, en nom de l’objectiu a aconseguir; l’aniquilació fratricida d’altres opcions polítiques… Igualment, no se’està d’assenyalar la pregona contradicció ideològica dels antics resistents contra els nazis que, de la mà dels serveis secrets francesos, van muntar la criminal organització “La Main Rouge”, per contraatacar amb mitjans igualment terroristes el combat d’alliberament algerià. I, en paral·lel, organitzacions civils franceses que no van dubtar a cooperar amb els algerians. Tanmateix, Bouchareb no aprofita cap d’aquestes qüestions per a tractar-les, simplement les exposa. I, a més, les deixa com a matisos, petits tocs, del relat principal, força empàtic amb la història de la branca parisenca del Front d’Alliberament. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!