Canes 2010 · Competició: “Gira”, de Mathieu Amalric

Gira (Tournée / On Tour)

Director Mathieu Amalric. Guió Mathieu Amalric, Philippe Di Folco, Marcelo Novais Teles. Producció Les Films du Poisson (França), Arte France Cinéma (França) . Durada 1h51.

Repartiment Mathieu Amalric (Joachim), Miranda Colclasure (Mimi Le Maux), Suzanne Ramsey (Kitten on The Keys), Linda Marraccini (Dirty Martini), Julie Ann Muz (Julie Atlas Muz), Angela De Lorenzo (Evie Lovelle), Alexander CRaven (Roxy Roulette), Ulysse Klotz (Ulysse), Damien Odoul (François), Julie Ferrier (Julie Ferrier), Anne Benoît (caixera del supermercat),

Sinopsi Joachim, un veterà empresari, ha estat a punt d’anar-se’n en orris unes quantes vegades i la seva cara parla per si sola. Ara brega per reviscolar, amb un nou espectacle “burlesque” de varietats, que el du per carreteres i camins de França, amb un grapat d’esponeroses “strippers” americanes. Però, a mesura que la gira avança, Joachim se les ha d’empescar totes per cobrar les actuacions, ha de mantenir la seva exdona, tenir contenta la canalla i mirar de controlar aquest bé de Déu de mosses espectaculars cada cop més incontrolables…

Festival de Canes 2010 [Competició: “Gira” (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [Millor Direcció, Premi FIPRESCI]

Articles en aquest blog [Des de Canes, dia 13] [Tot Canes 2010]

Webs oficials [tournee-lefilm (fr)]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Le Pacte] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Le Pacte] Dist. it. [x]

***

Crònica [Diari de Girona, dia 14] Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO © Le Pacte Gira, de Mathieu Amalric

Comentari

***

El primer títol de la Competició que hem vist en aquest Canes 2010 ha estat Gira, de Mathieu Amalric, que ell mateix protagonitza, en el paper d’un productor teatral que recorre carreteres i ciutats franceses amb una colla de “strippers” nord-americanes i el seu show de varietats “New Burlesque”. L’espurna de vida que salta a l’escenari en cada actuació d’aquestes dones ufanoses és al que està enganxat el personatge d’Amalric i el que la seva càmera capta amb un registre gairebé documental. Fora dels oripells i maquillatges, sense música de l’espectacle, el que hi ha són els errors del passat, la buidor existencial, els delits insatisfets, les mancances… i quan Amalric du la pel·lícula cap allà, li queda en un terrreny dramàticament i narrativament erm. No pot anar més enllà i ençà, es queda sense gairebé res que no hagi plantejat i amb una punta d’autocomplaença en la representació de l’home acabat als quaranta anys. A l’actor que es dirigeix, ja li sol passar, que es mira massa.

A la pel·lícula, una vedette li pregunta a Amalric “per què ens has dut dels Estats Units a França?” La resposta no li resulta fàcil de donar, perquè ni ell mateix no ho acaba de tenir clar. Vol redimir-se d’haver engegat a rodar l’èxit, família, amics, col·legues i carrera, tornant al París que deixà enrera, ara per la porta gran d’un escenari? Necessita donar-se una segona oportunitat, ara amb aquestes dones que són tot carn i energia dalt de l’escenari i triomfen on actuen? El personatge no ho sap i la pel·lícula gairebé tampoc; perquè el que s’hi vol és captar l’alenar de la gent del music-hall, els personatges masegats per ells mateixos i la vida que han agafat… Alguns, parlant de la pel·lícula, esmenten Renoir; d’altres, Casavettes… En beu i en treu profit; però en queda lluny.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *