Canes 2010 · Fora de Competició: “Wall Street: el diner mai no dorm”, d’Oliver Stone

Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Street 2: el dinero núnca duerme / Wall Street: l’argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai)

Director
Oliver Stone. Guió Allan Loeb, a partir dels personatges creats per Stanley Weiser i Oliver Stone. Producció 20th Century Fox (Loa Angeles, Califòrnia, EUA),  Edward R. Pressman Film (EUA). Durada 2h16

Repartiment
Michael Douglas (Gordon Gekko), Carey Mulligan (Winnie Gekko), Shia LaBeouf (Jacob Moore), Charlie Sheen (Bud Fox), Josh Brolin (Bretton James), Susan Sarandon (Sylvia Moore), Eli Wallach (Jules Steinhardt), Vanessa Ferlito (Audrey), Frank Langella (Lewis Zabel)

Sinopsi
Juny de 2001. Gordon Gekko (Michael Douglas) surt de la presó. L’experiència l’ha deixat marcat. Mira de refer els vincles amb la filla, Winnie (Carey Mulligan), i d’advertir que caurà, el sistema econòmic borsari. També ajudarà el futur gendre, Jacob Moore (Shia LaBeouf), delerós de venjar-se del responsable que el seu mentor se suïcidés.

Festival de Canes 2010 [Fora de Competició: “El diner mai no dorm” (fr / ang / esp)]

Articles en aquest blog
[Des de Canes, dia 14] [Tot Canes 2010] Recordatori de Wall Street (Oliver Stone, 1987) [Vull llegir la resta de l’article]

Webs oficials [wallstreetmoneyneversleeps (ang)] [eldineronuncaduerme (esp)] [wallstreet-lefilm (fr)]

Més informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Fox] Dist. fr. [Fox] Dist. it. [Fox]

***

Crònica
[Diari de Girona, dia 15] Comentari [Vull llegir la resta de l’article, després del recordatori de “Wall Street” (1987)]

FOTO © Fox Josh Brolin i Eli Wallach, a Walt Street: el diner mai no dorm, d’Oliver Stone

Recordatori de Wall Strett (Oliver Stone, 1987)

***

Sinopsi Bud Fox (Charlie Sheen) trebala en un banc d’inversions de Wall Street. És ambiciós, un jove llop de dents llargues que no somia sinó de tenir com a client Gordon Gekko (Michael Douglas), un dels homes més poderosos en el món de les finances. Per guanyar-se Gekko, Fox li passa secrets que, en confiança, li ha revelat el seu propi pare. Llavors, Gekko el pren sota la seva protecció i li dóna accés als secrets de les altes finances. Per Fox, comença una nova vida, feta de luxe, ediners, noies fàcils i apartaments d’alt standing. Però també de corrupció, malversació de fons, mentides i traïcions. I en aquest món en guerra, Bud Fox hi podria perdre alguna cosa més que la seva ànima.

Fragment del meu comentari a Som-hi! de maig de 1988 (..) Stone torne a demostrar que és un home capaç de transmetre a l’espectador les sensacions que viuen els seus protagonistes. Aquí no és la humitat i els silencis/remors del Vietnam, sinó el ritme estressant del agents de borsa i el seu particular ritema de vida privada. Però novament ha tornat a demostrar que és un cineasta políticament implicat amb el liberalisme nord-americà; no en va ve a dir  que, davant el homes de negocis sense escrúpols, n’hi ha d’altres també intel·ligents i capaços, però que tenen sensibilitat vers les qüestions socials (ni que sigui per defensar la seva gent). Es tracta doncs de no qüestionar el sistema, sinó de reivindicar-ne els aspectes humanament bons. I això el porta  ala seva típica ambigüitat, que queda ben clara en posar el personatge central entre dos éssers que són contradictoris. Si a Platoon, Christ Taylor (també encarnat per Charlie Sheen) passava de la idolatria al sergent Barnes (detentor d’una ideologia diguem-ne reaganiana) a odiar-lo fins a la mort, mentre anava descobrint el sergent Elias (detentor d’una mentalitat més humanista), a Wall Street posa Bud Fox entre un inicialment idolatrat magnat dels negocis (el Gordon Gekko  que interpreta Michael Douglas), que no té cap mena d’escrúpol, i el seu propi pare (personatge incorporat per Martin Sheen, pare de Charlie Sheen a la vida real i reconegut demòcrata), una persona no tan moderna, més modesta econòmicament, però dotat d’un cert codi de valors, que li permeten ser un líder sindicalista. Novament la idolatria deixarà pas a l’odi i les ganes de venjança (aquí, Bud no mata, però sí denúncia el seu ex-ídol al fisc), mentre descobreix la vàlua de son pare. Però, mal que ho sembli, Stone no acaba de fer un al·legat, i, nedant i guardant la roba, es queda en un punt intermig, a cavall d’una rabieta autobiogràfica (si Platoon feia com d’expiació de las eva ingenuïtat al Vietnam, Wall Street sembla una revenja de les males passades que els rics li feren a son pare quan era corredor de borsa) i de la seva bel·ligerància liberal. Però, si algú en dubta, que es formuli aquesta pregunta: en una probable segona part, el personatge principal, Bud Fox, quin camí podria triar?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *