Prendre la paraula

CARTA PÚBLICA DE L’ENRIC DURAN DES DE LA PRESÓ

Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem.

La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a
les que vaig expropiar, m’ha portat a la presó preventiva argumentant
que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.

Els bancs s’atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és
la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada
especulació financera la que ha comportat:

• Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se’m reclama.
• Que, com a producte d’aquest sistema financer, els darrers anys
  hagin estat els de major destrucció d’ecosistemes i major esgotament de
  recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens
  condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la
  natura cada cop més, per mantenir-se.
• Que l’atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.
• Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant
  negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la
  morositat de per vida.

El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que
hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE
CAPITALISME d’aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari
sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural
que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que
sigui massa tard.

Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a
punta de llança d’un sistema caduc, que navega camí del barranc. La
meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una
acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m’acusen li restaven
importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien
que era possible silenciar-nos.

D’altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:

Com es van assabentar de la meva acció?
Perquè jo la vaig fer pública.
Com m’han pogut detenir?
Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en
el mateix lloc on el dia següent se’m van emportar, hores desprès
d’aconseguir una ordre de detenció.

Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l’ordre i al detenció efectuada hi van unes poques hores.

Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d’estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.

La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que
el perill que representa pel poder financer i polític, la meva
presencia publica amb un discurs més fort, clar i contundent del que
poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE
SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies.

La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara
mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema
actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l’actitud
submisa de la classe política. Per això se’m ha empresonat, per això
defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i
el lliure debat en relació al model de societat que volem, que
solucioni la crisi sistèmica actual.

Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem
viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que
volem!

ENRIC DURAN

20/03/09

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!