Canes 2010 · Competició: “Un altre any”, de Mike Leigh

Un altre any (Another Year)

Director Mike Leigh. Guió Mike Leigh. Producció Film4 (Anglaterra), Focus Features (EUA), Thin Man Films (Anglaterra), UK Film Council (Anglaterra). Durada 2h09.

Repartiment Jim Broadbent (Tom), Lesley Manville (Mary), Ruth Sheen (Gerri), Oliver Maltman (Joe), Peter Wight (Ken), David Bradley (Ronnie), Martin Savage (Carl), Karina Fernandez (Katie), Michele Austin (Tanya), Phil Davis (Jack), Imelda Staunton (Janet), Stuart McQuarrie (Col·lega de Tom),   

Sinopsi
Primavera, estiu, tardor i hivern. La família i l’amistat. Amor i reconfort. Alegria i pena. Esperança i desànim. La fraternitat. La soledat. Un naixement. Una mort. El temps passa…

Festival de Canes 2010 [Competició: “Un altre any” (fr / ang /esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [Menció del Jurat Ecumènic]

Articles en aquest blog [Des de Canes, dia 15] [Tot Canes 2010]

Webs oficials [x]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Focus] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Diaphana] Dist. it. [x]

***

Crònica [Diari de Girona, dia 16] Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO © Moonfleet Un altre any, de Mike Leigh

Comentari sobre “Un altre any”, de Mike Leigh

***

Sort n’hem tingut aquest matí, d’ Un altre any, de Mike Leigh. Us diria que és deliciosa (que n’és); però, com a autèntic Mike Leigh, negreja. L’hem d’etiquetar de comèdia (que n’és), però és que aquest relat, que passa per les qüatre estacions de l’any, comença a la primavera… amb una dona gran els neguits familiars de la qual no la deixen dormir i gairebé implora que li donin un somnífer… Una comèdia, indubtablement, en què el personatge més còmic resulta ser el més tràgic. Un film coral, certament, en què assistim a les trobades, àpats i xerrrades d’una colla de gent que es mou al voltant del matrimoni madur i felic format per un geòleg londinenc i la seva dona, psicòloga de sanitat pública. Però que finalment gravita més sobre aquell personatge tragicòmic, fent que els altres tinguin un paper multiplicador o de contrast. Perquiè aquesta esplèndia pel·lícula parla de la soledat, de la vertiginosa soledat dels que es queden sols (la divorciada delerosa d’homes i alcohol, un amic que ha anat perdent les amistats, un vidu recent, el nebot díscol…) i de la dolorosa dificultat de convivència que es crea, amb els que tenen una vida familiar i afectiva satisfeta (representada aquí pel matrimoni que els deixa les portes obertes o se’ls troba a casa, el seu fill…). Leigh excel·leix amb la pràctica de la famosa ironia britànica. La pel·lícula no és rodona, però és intel·ligent, aguda, sensible, bonica i dolorosa. Molt més que tot el que hem vist fins ara a Canes 2010.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *