Club 7 Cinema

Robin Hood (Robin Hood / Robin des Bois)

Director Ridley Scott. Guió Brian Helgeland, Ethan Reiff , Cyrus Voris , Tom Stoppard. Producció Universal Pictures (EUA), Imagine Entertainment (EUA). Producció associada Relativity Media (EUA),  Scott Free Productions (Anglaterra). Durada 2h20.

Repartiment Russell Crowe (Robin Longstride), Cate Blanchett (Lady Marian), Max von Sydow (Sir Walter Loxley), William Hurt (William Marshall), Danny Huston (rei Ricard Cor de Lleó), Matthew Macfadyen (xèrif de Nottingham), Oscar Isaac (príncep/rei Joan), Lea Seydoux (princesa Isabel d’Aquitània)

Sinopsi Al tombant del segle XIII, Robin Longstride, humil arquer al servei de la corona anglesa, és amb l’exèrcit del monarca quan, a Normandia, cau mort Ricard Cor de Lleó, que hi ha anat a defensar les seves possessions assetjades pels francesos, just quan acabava  d’arribar de la Tercera Creuada. De retorn a Anglaterra, on el príncep Joan esdevingut rei es confirma com un governant tan inepte com un home ebri del poder que ha rebut legítimament, Robin fa cap a Nottingham, per a retornar a un noble vell i cec, l’espasa que el seu fill li havia pres en anar-se’n amb el rei cap a Terra Santa. Mentre els companys de batalla de Robin xalen de valent amb les dones que tenen els marits de fa temps lluny de casa i amb els beuratges que poden pagar amb l’or rampinat en les seves gestes militars, l’arquer Longstride coneix, a casa d’aqiuell vell, Lady Marian i hi descobreix les seves pròpies arrels. Mentrestant, Godefroy, amic personal del rei s’ha convertit en canceller de la Corona i encapçala un atac frontal contra els nobles del país, en una campanya àvidament recaptatòria que és alhora un gran acte de traïció. Comtat rere comtat, van caient, i la revolta és a punt d’esclatar, fins al punt que el jove rei hi ha de prendre cartes, mal sigui per salvar la pròpia pell. Robin Longstride, convertit en Robin de Loxley, lidera la unió dels nobles contra l’expoli, la traïció i la invasió….

Festival de Canes 2010 [Fora de Competició: “Robin Hood” (fr / ang)] 

Articles en aquest blog [Des de Canes, dimecres 12 de maig] [Tot Canes 2010] [Ridley Scott inaugurarà Canes 2010 amb el seu “Robin Hood”] [Canes 2010: segon farcell de rumors]

Webs oficials [robinhoodthemovie (ang)] [robinhood-lapelicula (esp)

Tràilers [Robin Hood (esp)] [Robin des Bois (fr)]

Més informació [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Universal] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Universal] Dist. fr. [Universal] Dist. it. [Universal]

***

Crònica [Diari de Girona, 13 de maig de 2010] Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO © Universal Robin Hood, de Ridley Scott

Comentari de Robin Hood, de Ridley Scott

***

Ridley Scott i els seus guionistes Brian Helgeland, Ethan Reiff, Cyrus Voris i Tom Stoppard, revisen la llegenda de Robin Hood, prenen-se tot de llicències I reconstruint els origens del personatge, en el que sembla el començament d’una nova sèrie de pel·lícules.

L’arquer que incorpora Russell Crowe, poc el veiem trepitjar el bosc de Sherwood. De fet, les dues hores i vint minuts de metratge serveixen per explicar-nos com l’home passa de ser un soldat al servei de Ricard Cor de Lleó a haver de refugiar-se en aquella mítica forest. De justicier, si de cas, ja en farà a la primera seqüela que Hollywood en prepari per a esprèmer aquest nou filó, si la cosa de la taquilla els va prou bé. Que hi pot anar, francament.

Esclar, com que ens situen abans que comenci bona part de la història més coneguda, resulta que el xèrif de Nottingham encara no té un paper destacat; que el príncep (i després rei) Joan respon més a un perfil humà (amb les seves febleses i misèries), superant els trets limitats amb què el sol dibuixar la llegenda; Lady Marian apareix com a una dona decidida (feminista “avant-la lettre”),que brega contra les dificultats enormes que els fan passar les guerres del rei, els interessos de l’Església i els orfes desposseïts que es refugien al bosc i els roben per poder menjar.

Precisament aquesta canalla de Sherwood, amb le rostre sovint amagat rere màscares, apareixen fugisserament com a criatures misterioses, apuntant cap a un possible tractament interessant que la pel·lícula no desenvolupa, perquè se’n queda només amb el caire visual, tan sols amb l’indici del que podrtia ser i no és. I tinguem en compte que ells representen els que van haver d’amagar-se al bosc abans de Robin… Excuseu-me que no digui res, ara, de com se’ls acaba fent servir, aquesta jovenalla!

Tampoc acaba duent a res, representar les naus del rei francès que desemarquen a Anglaterra com si fossin els vaixells que transportaven els soldats cap a les platges de Normandia a la Segona Guerra Mundial. És una de les llibertats tan lúdiques com estèrils que s’han pres ( no sé si pensant en el video-joc que segurament en treuran al mercat) i amb el pretext de les quals fan anar el guió i la mateixa posada en escena cap on els convé, despreocupant-se’n de la versemblança i “cosetes” així. Ras i curt, com que tot és un conte, una llegenda, fot-l’hi…

He de confessar-vos que, fins a cert punt, Ridley Scott m’ha sorprès durant bona part del metratge. No pas perquè hagi fet res especial; sinó més aviat per com ha conduït el film de manera diguem-ne prou equilibrada. No ha pas renunciat a l’acció (a gavadals, quan toca!), ni a combinar-la amb relat “històric” i a una cert retrat social. Ni s’ha oblidat de les seqüències romàntiques. Però la pel·lícula va passant fluïdament, com a simple entreteniment, amb un tractament “realista” del que explica, amb tocs puntualment desmitificadors (aquí hi ha qui mor sense gaire èpica…)…Fins, fims, fins que arriba el Ridley Scott que em temia d’antuvi. I és que la resolució no pot ser més emfàtica, ampulosament efectista, buscant pel biaix d’aparatosos moviments de càmera i grans reforços musicals, una grandesa cinematogràfica que no té. Sí que hi ha alguna “troballa” visual, l’intent d’alguna composició en pla general que hagués pogut estar molt bé; però el soroll efectista s’imposa a qualsevol altra consideració.

Post-Scriptum. Repassant els paràgrafs anteriors, m’adono que no he fet esment de la ràfega shakespeariana que bufa en algun moment aïllat de la pel·lícula. No sé si és cosa d’haver-hi tants guionistes o si el mateix Tom Stoppard hi té alguna cosa a veure; però el cas és que en la caracterització del príncep (i després rei ) Joan hi ha alguna cosa de l’Enric V shakespearià, de la mateixa manera que en l’arenga de Robin als anglesos units contra el francès hi ressona el discurs d’aquell monarca abans de la batalla d’Agincourt escrit per la pluma del dramaturg britànic. Passa però que certs ventets també encostipen i aquests rafeguetes evocadores més aviat es giren en contra del film de Ridley Scott (sobretot pel que fa a l’arenga).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!