Prendre la paraula

jordimartifont

12 de setembre de 2006
2 comentaris

‘En castellano también’_37

Camino per la Rambla i de cop una parada de color blau marí em sobta. Enmig de les anades i vingudes de dones, homes i infants, una estructura moderna i efímera acull unes persones que reparteixen propaganda enmig del camí de la gent que passa per l?artèria principal de la ciutat.

Camino per la Rambla i de cop una parada de color blau marí em sobta. Enmig de les anades i vingudes de dones, homes i infants, una estructura moderna i efímera acull unes persones que reparteixen propaganda enmig del camí de la gent que passa per l?artèria principal de la ciutat. En groc, unes lletres aclareixen ?o ho enreden encara més- de què es tracta: ?En castellano también?.

            Abans d?arribar-hi em corren pel cap una sèrie d?interrogants: ?En castellano también? (ECT) als quioscos, on el 95 per cent de publicacions són precisament en castellà? ECT a la televisió, on només quatre cadenes de les que plega el meu aparell fan totalment o en part la seva programació en una llengua que no sigui precisament el ?castellano?? ECT al pati de l?IES on treballo, on l?absoluta majoria de les converses, fins i tot entre alumnes catalanoparlants, són en? -ho endevineu?- castellà? ECT als bars i restaurants de la meva ciutat, on malgrat lleis i més lleis el cafè amb gel es converteix sense excepció en cafè amb llet? ECT als cinemes de la totalitat dels Països Catalans on fan dos cops a l?any alguna pel·lícula en català a la sala més petita i no més d?una setmana? ECT en les locucions, frases fetes, dites i folklore modern divers que bona part de les meves amistats catalanoparlants utilitzen a cada moment? ECT?

És evident que no, així que per desfer l?entrellat els demano un tríptic. Però una senyora gran que en reparteix em diu que si no signo una Iniciativa Legislativa Popular que proposen no me?l dóna; i un noi jove afirma que a mi no me?l donarà perquè sóc un provocador (un provocador per parlar en català?). L?explicació que buscava m?arriba aviat quan llegeixo el tríptic d?un amic a qui no han vist com a ?provocador?: és una campanya per fer desaparèixer el català de l?ensenyament, signada pels ultres de Convivencia Cívica Catalana, plena de mentides i mitges veritats que rep, mentre reprenc el meu camí, la seva justa explicació en boca d?un senyor que parla castellà però no es deixa enredar: ?Vosotros sí que soy como Franco, però no al revés, iguales?. I té tota la raó, almenys en aquest tema. Perquè el mercat fa ara el que durant anys ha fet el garrot: igualar en castellà… només.

  1. En aquesta banda dels PPCC, des de Mallorca estant, vivim un clar retrocès en qüestions lingüístiques dins l’ensenyament.

    No ens calen plataformes d’ultres de Convivencia Cívica Catalana o Mallorquina!!!

     

    Des de la conselleria pepera decreten i ordenen en detriment de la llengua catalana als centres escolars. Primer va ser l’ordre de lliure elecció de llengua del primer ensenyament, l’any 2004. Amb aquesta ordre els pares, mares i/ o tutors poden triar amb quina llengua volen que els seus infants aprenguin a l’escola, en castellà o en català. Al començament la cosa no els va anar massa bé, alguns dels centres seleccionats per dur a terme l’anomenat “pla pilot”, es van negar a posar-lo en marxa, d’altres, algun que feia l’aprenentatge en llengua castellana, van poder aconseguir que hi hagués un 50% de les famílies que triassin el català.

    Però, no ens enganyem, a hores d’ara, just acabat de començar el 3r curs de la voluntarietat de l’implantació de l’ordre, ja són 27 els centres educatius entre els de la xarxa pública i els de la concertada, que duen endavant l’ordre.

     

    Doncs per si era poc, el curs passat la conselleria treu l’anomenat “decret Fiol”, en honor al conseller d’educació, que pretèn posar en marxa el triligüisme als centres educatius, sense rebaixar el decret de mínims!!! Que determina fer el 50% de les classes en català. Com se pot entendre això? En tres llengües no surten els comptes!!!

     

    Amb l’excusa de potenciar l’adquisició de llengües estrangeres, es redueix, per primera vegada en la història des de la recuperació de la democràcia, la presència del català en els centres educatius.

     

    Deroga el Decret 125/2000 de l’ordenació curricular, que estableix que la llengua vehicular de l’ensenyament és el català, en fi…en podríem contar infinites.

     

    Tots sabem que el bilingüisme que publicita el PP de “Ses Illes” és una falàcia, car…

    les úniques persones bilingües que hi ha són les catalanoparlants!!!

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!