Venècia 2010 · Competició: “Venus negra”, d’Abdellatif Kechiche

Venus negra (Vénus noire / Black Venus)

Abdelatif Kechiche torna a Venècia, on triomfà el 2000 amb la seva opera prima La faute à Voltaire i el 2007 amb el film de consagració internacional, La grana i el mújol, i on ell mateix va ser el 2008 president del Jurat de l’Opera Prima. I torna amb la Venus negra, inspirada en la història de Saartjie Baartman (coneguda a començament del segle XIX com la “Venus Hottentote“), en què el cineasta segueix qëstionant l’espectador respecte al seu propi vincle amb el que és diferent i humà.

Venus negra (Vénus noire / Black Venus)

Director Abdellatif Kechiche. Guió Abdellatif Kechiche, Ghalya Laroix. Producció MK2 (França), Lucky Red (Itàlia). Durada 2h46.

Repartiment
Yahima Torres (Saartjie Baartman), Olivier Gourmet (Réaux, el forà), Andre Jacobs (Caezar), Jonathan Pienaar (Alexander Dunlop), Jean-Christophe Bouvet (Mercailler), Olivier Loustau (el capità dels hússars), Diana Stewart (senyora amb para-sol), Jeanne Corporon (una convidada), Violaine de Carne (Diane de Méry), Gilles Matheron (Théobald de Méry), Philip Schurer (Peter Van Wageninge), Violaine Gillibert (Géraldine Rivière), Christian Prat (Sr. Campanile)

Sinopsi
Aproximació a la biografia de l’anomenada “Venus Hottentote”, una esclava sud-africana del segle XIX que la van passejar com a monstre de fira per Angleterra, Holanda i França; convertida en objecte sexual, esdevingué després de morir matèria d’estudi i exposada al museu de l’Home, de París, fins que, ja al segle XXI, les seves despulles foren retornades a Sud-Àfrica.

La història real Saartjie Baartman, coneguda com la “Venus Hottentote“, sembla que va nàixer  al voltant de 1789 a la tribu del Khoïkoi, a Sud-Àfrica. Duta a Londres el 1810 com a esclava la vènen i els nous amos la converteixen en monstre de fira, explotant-ne la morfologia excepcional: hipertròfia del maluc i del cul (esteatopígia) i òrgans genitals protuberants. A continuació, esdevé objecte sexual. En morir, a París el 1815, la utilitzen com a tema d’estudi. Dissecada en nom de l’avenç del coneixement, del cos n’hi fan un motlle, li’n separen l’esquelet i el cervell  i els òrgans genitals van a parar a flascons de formol. Fins al 1974, el motlle i l’esquelet s’exposen al museu de l’Home, a París. El 2002, les despulles les lliuren finalment a les autoritats de Sud-Àfrica on les incineren en un llit d’herba seca, d’acord amb el ritus dels Khoïkoi.

Vídeos [Primer tràiler VOSF] Webs oficials [www.venusnoire-lefilm.com (fr)]

Mostra de Venècia 2010 [Competició: “Venus negra” (it / ang)]  Premis a la Mostra de Venècia 2010 [x]

***

Més informació
[IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

***

El director, Abdellatif Kechiche. Nascut el 1960, Abdellatif Kechiche agafa rodatge com a actor de teatre i de cinema abans de passar darrere de la càmera. A l’escenari, interpreta García Lorca, Eduardo Manet i munta una obra de teatre de Fernando Arrabal a Avinyó. El 1984 assumeix el paper principal de la primera pel lícula d’ Abdelkrim Bahloul El te de menta, i després treballa amb Nouri Bouzid (Bezness) i André Téchiné (Els Innocents). És el 2000 que Abdellatif Kechiche debuta com a director amb La faute à Voltaire, escrivint també el guió d’aquest trajecte cinematogràfic en què segueix les passes d’un immigrant idealista pel París dels exclosos, amb el qual guanya el Lleó d’Or de la Millor Opera Prima i el Premi de la Joventut, a Venècia. Al cap de tres anys, amb L’Esquive, confronta la llengua de Marivaux als mals d’adolescents enamorats, i triomfa als César, guanyant-ne 5 (de la 6 nominacions). I tot seguit, encara La grana i el mújol, amb producció de Claude Berri: crònica familiar ambientada a la lluminosa Seta, tot seguint els últims esforços d’un pare ja granat per fer realitat un seu somni. Aquest film el consagra definitivament, guanyant a Venècia 2007, el Premi Especial del Jurat, el  Premi Marcello Mastroianni a la Millor Promesa, i el Premi FIRESCI de la Crítica Internacional, i enduent-se, al César 2008, els de Millor Pel·lícula, Millor director, Millor Guió i Millor Actriu Revelació. Aquest 2010 torna a Venècia amb la Venus negra, inspirada en la història de Saartjie Baartman ( coneguda a començament del segle XIX com la “Venus Hottentote“), en què el cineasta segueix qëstionant l’espectador respecte al seu propi vincle amb el que és diferent i humà (S.M. i Material de didussió del film)

***

Vendes internacionals [MK2] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [MK2] Dist. it. [Lucky Red]

FOTO © MK2 Venus negra, d’Abdellatif Kechiche

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *