Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Fent bons tots els pronòstics, Un Profeta, de Jacques Audriard, ha triomfat de carrer a la 35a gala del Césars, en què l’acadèmia francesa de cinema lliura els seus guardons anuals: Millor Pel·lícula, Direcció, Guió, Fotografia, Muntatge, Actor (Tahar Rahim), Actor revelació (Tahar Rahim), Actor en paper secundari (Niels Arestrup), Decorats.
Poques oportunitats han quedat, doncs, per a la resta de concurrents, d’entre els quals, la pel·lícula que n’ha congriats més ha estat El concert, de Radu Milhaileanu (2 César: Banda Sonora Original i So).
Posats a premiar el film penitenciari, els acadèmics francesos han “castigat” el títol que més ombra li ha estat fent d’ençà el Festival de Canes, deixant sense premi de millor pel·lícula “estrangera” a La cinta blanca, atorgant-lo a Gran Torino, de Clint Eastwood.
L’enfer de Henri-George Clouzot, en què Serge Bromberg i Ruxandra Medrea retroben les imatges filmades i la història del film inacabat de Clouzot (amb Romy Schneider i Serge Reggiani), ha estat considerat el Millor Documental; Els nois macos, la comèdia d’acné juvenil de Riad Sattouf, Millor Primera Pel·lícula, i Per a les noies, de franc, de Marie Amachoukeli i Claire Burger, Millor Curtmetratge. Per a la història d’un bon home enamorat de la institutriu dels seus fills, Mademoiselle Chambon, de Stéphane Brizé, ha estat el César de Millor Guió Adaptat. Per a Isabelle Adjani, el de Millor Actriu, pel seu paper d’una mestra que segresta els seus alumnes, a El dia de les faldilles, de Jean-Paul Lilienfeld. Emmanuelle Devos s’ha endut el premi de Millor Actriu en Paper Secundari, pel seu treball a Tot primer, de Xavier Giannoli, en què és la dona capaç de capgirar el delinqüent de pedra picada que ha ensarronat tot una regió, amb la construcció d’una autopista. I curiosament Mélanie Thierry ha guanyat el César d’Actriu Revelació precisament també per un film, Le dernier pour la route, que gira sobre un home que, anant de mal borràs, ha de canviar. Finalment, era inevitable que alguna de les cintes biogràfiques sobre Coco Chanel arreplegués un César: el de vestuari ha estat per a Coco avant Chanel.
La llista completa de guanyadors i nominats als César d’enguany, clicant aquí [35ème Cérémonie des César]
FOTO © UGC Niels Arestrup i Tahar Rahim, a Un profeta, de Jacques Audriard
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També vaig pensar que els acadèmics del país veí volen, sigui com sigui, que “Un profeta” guanyi l’Òscar, i per això no s’han atrevit a donar-li el premi que “La cinta blanca” es mereixia. A més del Cèsar honorífic al Harrison Ford (la seva única relació amb el cinema francès és haver fet “Frenètic” de Roman Polanski, feta integrament a París), el premi al Clint Eastwood segueix, crec, aquesta estratègia, i la comprenc, ja son molts anys, potser massa, que una pel.lícula francesa no guanya l’Òscar a la Millor Pel.lícula Estrangera. Això sí, moltíssimes nominacions.
Tanmateix, no crec que amb el Harrison i el Clint amb un Cèsar puguin influir tots dos gens en els acadèmics de Hollywood per donar-li l’Òscar al film gal.
El més curiòs és que “La cinta blanca” és alemanya, però una co-producció amb Àustria, França i Itàlia, és a dir, mig francesa, però això tant se li dóna a l’Académie.
Però Dissabte vaig veure “Un profeta”, als Renoir Retiro amb la meva amiga, i em va agradar. La setmana vinent ja faré la meva crítica al meu bloc. Però hi penso que la millor de les pel.lícules estrangeras que vaig veure (les nominades als Òscars, és clar), es “La cinta blanca”, després “Un profeta” i finalment “El secreto de sus ojos”.
Un salut,
JULIÁN.