Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Resulta que el Tribunal Català de l’Esport haurà de decidir si els socis culers hem de passar per les urnes la propera primavera o si ens podem esperar fins al 2007. Sembla clar que els nous Estatuts del club -aquell que van redactar els millors juristes del país- té un error. Però hauriem de reflexionar sobre si l’important és el redactat de la llei o el seu esperit. Sempre he pensat que els que promouen la lectura obtusa dels reglaments convertiexen l’Estat de dret en un dictadura de paper sotmesa als punts, comes i paraules i no a la justícia.
Dubto que hi hagi cap soci que quan va dipositar el seu vot a l’urna de les darreres eleccions a Can Barça volgués que la nova junta que estava escollint tingues un mandat de 3 anys i uns pocs dies. Tots votàvem per tenir un nou president per 4 anys i aquest hauria de ser l’element central del debat.
Els que s’agafen als errors de forma per alterar el que han decidit democràticament els socis no fan res més que posar un mal redactat per sobre de la voluntat dels culers. Volen suplir la seva incapacitat de convèncer amb recursos i debats sobre interpretacions legislatives.
Sóc incapaç de saber que decidirà el TCE sobre les eleccions del Barça. Es molt probable que el sentit comú es vegi superat de nou per visió tancada d’un grup de juristes. Si cal anar de nou a les urnes ho farem. I escollirem president i ens congratularem de ser un club propietat dels seus socis. I esperem que, aquesta vegada, els sentit de la nostra acció sigui respectat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les lleis són estrictes per donar seguretat jurídica als ciutadans, per evitar arbitrarietats.
I si vols que parlem de l’esperit de les lleis, la Junta de Laporta hauria d’haver actuat seguint aquest esperit, i haver pres possessió del càrrec el 1 de juliol. Per què no ho van fer? Per devaluar comptablement, abans del 30 de juny, tots els jugadors que volien traspassar i que així constessin com a pèrdues de la temporada anterior (la de Gaspart) i no de la seva mala gestió econòmica (et recordo que van repartir cartes de llibertat a dojo).
El teu ídol Jan ha fet coses boníssimes pel Barça. Sóc el primer a reconèixer-ho. Però es va aprofitar dels Estatuts en prendre possessió, i ara ens vol fer creure que és una víctima. Això és mentir, i de mentides en porta unes quantes.
Pel Nuñez.