Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Goya 2009: Mar Coll i “Garbo: l’home que va salvar el món” premiats l’any de “Cel·la 211” i “Àgora”
Cel·la 211, de Dani Monzón, ha estat la guanyadora en la competició dels Goya, ja que és la pel·lícula que més bustos goyescos s’ha endut, vuit, entre els quals hi ha els considerats com a més importants -pel·lícula, director, guió adaptat i actor (Luís Tosar)-, que se sumen als d’actriu en paper secundari (Marta Etura), actor revelacó (Alberto Ammann), muntatge i so. No es pot pas dir, tanmateix, que l’altra màxima aspirant, Àgora, d’ Alejandro Amenábar, n’hagi resultat gaire derrotada, si més no pel que fa al nombre de bustos, set, per bé que la majoria són dels considerats “menors” -guió original, direcció de producció, fotografia, direcció artística, vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes especials-.
Mar Coll ha guanyat el Goya de millor direcció novençana, per Tres dies amb la família. I Garbo: l’home que va salvar el món, d’Edmon Roch, el bust de millor documental. Vencedores als Gaudí, doncs, aquestes dues produccions catalanes han convençut també als acadèmics espanyols. I, per cert, parlant de pel·lícules amb producció nostrada, es confirma que Oberon Cinematográfica i Mediapro, que no van voler participar als Gaudí, ho han fet als Goya: com es pot comprovar al llistat de candidatures prèvies a les nominacions i, Màscares, d’Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, i La teta asustada, de Claudia Llosa, d’Oberon, i Mapa dels sons de Tòquio, d’Isabel Coixet, de Mediapro, que no han volgut entrar en el joc de l’acadèmia catalana, sí ho han fet en la de l’espanyola.
La diferència entre les màximes guanyadores i la resta és abismal, perquè després del 8 i 7 Goya respectius de les triomfadores, ja vénen els 2 de Jo també, d’Antonio Naharro i Álvaro Pastor -actiu (Lola Dueñas), cançó- i d’ El secret dels seus ulls, de Juan José Campanella -pel·lícula hispanoamericana, actriu revelació (Soledad Villamil)-.
Pedro Almodóvar té motius per estar empipat amb l’acadèmia espanyola; però els membres d’aquesta institució, posats a votar, no han gosat deixar Alberto Iglesias sense el Goya per la banda sonora de Los abrazos rotos: un reconeixement que no podien obviar i, alhora, un petit reconeixement indirecte al director manxec… (signe de reconciliació, per l’altre costat: l’aparició estelar d’Almodóvar, lliurant el Goya de millor pel·lícula. Álex De la Iglesia, president d’aquella acadèmia, va fent bé la seva feina…)
I deixeu que finalment rigui per sota el nas davant del fet que hagin premiat amb el Goya de pel·lícula europea Slumdog Millionaire, de Danny Boyle: no calen comentaris!
La llista completa de guanyadors i nominats, clicant aquí [Los Ganadores – Goya 2010]
FOTO Luis Tosar, a Cel·la 211, de Dani Monzón
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’estic d’acord, Salvador, i potser Divendres ja desaré un comentari llarg al meu bloc.
Perquè molts, ara, posaran CELDA 211, malgrat la seva indubtable qualitat, com l’unica alternativa vàlida per al cinema estatal: semblar-se encara més a l’americà. I ÀGORA també es una bona pel.lícula.
Molt bo, això del Goya per a TRES DIES AMB LA FAMÍLIA, que em va agradar, tot i que també m’hauria agradat el Goya per a la Nausicaa Bonnín. Però és també un tip de riure donar-s’ho a la Soledad Villaamil, que ja és una veterana en la professió.
GARBO, la veure als Verdi madrilenys Dimecres, ja tenia pensat veure-la.
I també, com a tu, em fa riure que el Goya europeu sigui per a SLUMDOG MILLONAIRE, quan LA CLASSE de Laurent Cantet era per mi la candidata perfecta.
Esperem que ara l’Acadèmia espanyola no s’hi hagi contagiat de la francesa en voler semblar alhora defensora del cinema d’autor i el comercial, i amb concessions com aquesta no doni un premi especial a gent com en Harrison Ford, que és el que faran als Cèsar aquest any.
Enhorabona als premiats.
Un salut,
JULIÁN.