Club 7 Cinema

Els diaris nostrats publiquen avui que la crítica nord-americana ha premiat Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar.  Per mi, fóra prou bona notícia, si fos certa. I no ho és. O més ben dit, no ho és ben bé del tot. No té gaire importància, però sempre va bé deixar les coses clares.

En efecte, Los abrazos rotos ha estat guardonada com a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa a la 15a edició dels Critics Choice Awards. Deixeu-me dir, d’entrada, que això ha significat que La cinta blanca no hagi guanyat -i això, ja no m’ha agradat tant-. Al gra: Els Critics Choice Awards els dóna la BFCA, és a dir, la Broadcast Film Critics Association, de què formen part un parell de centenars de crítics de TV, ràdio i internet, dels EUA i Canadà.

La part, però, no fa el tot. El garbuix d’associacions de crítics a l’Amèrica del Nord, és fenomenal i, com a conseqüència, els errors a la premsa nostrada es produeixen sense parar. Hi ha l’organització cinèfila National Board of Film Review (NBFR), que no es pot considerar “la crítica nord-americana” i, en canvi, quan donen els seus premis, vinga titulars a la nostra premsa, dient que ho és. Hi ha la National Society of Film Critics (NSFC), que és la representant oficial dins de l’organització internacional FIPRECI i de la qual formen part crítics de mitjans de comunicació en difusió per tot el país. Hi ha la Broadcast Film Critics Association (BFCA), que com dic agrupa els de mitjans audiovisuals i on-line. Cada organització es té per molt influent, especialment amb els seus premis i cara als Òscar. I per molt representativa, però si oficialment l’única que podria ser considerada com “el tot” és la NSFC, a l’hora de la veritat influeix ben poc, si ho comparem amb la força -gairebé de “lobby”- que tenen les associacions de les ciutats -el New York Film Critics Circle, la Los Angeles Film Critics Association, la Boston Society of Film Critics, etc.- o la mateixa NBFR.

La realitat de la crítica nord-americana és complexa, doncs, i, per tant, en termes qualitatius i fins quantitatius, resulta erroni, per inexacte, afirmar que cap d’aquestes parts és el tot, que cap dels respectius guardons representa “la crítica nord-americana”. I així per exemple, no es pot pas dir que Los abrazos rotos vagi del tot bé entre la crítica nord-americana, si fem cas de les diverses votacions i, en canvi, els titulars d’avui a la nostra premsa fan pensar tot al contrari, pel sol fet que una part l’ha guardonada.

Aclarides les coses, enhorabona a l’Almodóvar i sort avui amb els Globus d’Or -tot i que jo més m’estimo que guanyi La cinta blanca o Un profeta, que les considero millors pel·lícules-.

La llista de guanyadors i nominats als Critics Choice Awards, clicant aquí [The 15th Choice Awards]

FOTO © Pathé Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!