Ahir vam anar al CAT perquè els Aramateix presentaven a Barcelona el seu nou treball, 300 anys (Música Global, 2008). Ja vaig comentar en aquest apunt sobre l’homenatge a Xirinacs que em va sorprendre molt positivament la posada en escena i el directe de la banda en aquest esdeveniment. Després també vam comentar que el nou disc supera amb escreix el debut del grup i que, per fi, sembla que la nova formació d’en Titot ha sabut trobar un bon rumb. [A dins, més comentaris i una mica d’història musical sobre cançons “martipolianes”]
El directe d’ahir confirma les expectatives generades amb el disc: una
banda compacte, amb una secció de vents potent –d’acord, si no esteu
avesats al so de la tenora i el tible potser us resultarà difícil d’entrada– i un
espectacle currat. El grup es va basar de forma gairebé exclusiva en 300 anys: si haguessim de destacar alguna peça, potser ens quedariem amb el viatge al sud que és “25 d’abril”, “Avel·lina”, l’èpica història, suposem, d’una de les nòvies clandestines d’en Titot, o “Que torni el vi a les tavernes”, cançó que, com ve va recordar el cantant d’Aramateix, prenia una dimensió encara més important en el marc del nou CAT: sisplau, iniciem ja una campanya popular perquè s’aixequi la veda de la cervesa dins l’Auditori del Tradi. Què hem de fer?
‘Quatre banderes’
També hi va haver algunes escapades al primer disc d’Aramateix, com “Bé”, potser la cançó més lograda del debut. I un últim regal per als clàssics: “Sóc d’un país”, una peça de Brams que en la seva versió amb Aramateix adquireix tints encara més èpics. De les peces recuperades del primer disc d’Aramateix, ahir la banda d’en Titot també va interpretar “Quatre banderes”, la musicació d’uns coneguts versos de Miquel Martí i Pol (‘Plors i laments de que serveixen / gent que lluiti és el que cal’).
La cosa em va picar la curiositat perquè just ahir corria per la meva taula la reedició del disc Presagi (Edigsa, 1976) del cantautor Ramon Muntaner –avui en dia responsable de l’SGAE a Catalunya–. En aquest treball, obra dedicada de forma monogràfica al poeta de Roda de Ter, s’hi pot sentir una adaptació molt potent de “Quatre banderes”. Aquí us deixo les dues lectures dels versos de Martí i Pol, a veure què us sembla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradaria no equivocar-me, però diria que la cançó Avel·lina és del trompetista, que a més té un grup que se diu Comando o Brigada o Escamot Avel·lina.
El degué marcar molt, la noia:-)