Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

7 de novembre de 2009
1 comentari

El reglament de l’Oscar a una pel·lícula de parla no-anglesa

Aquests dies que és notícia la visita “ad-limina” que l’acadèmia catalana del cinema ha fet a l’acadèmia de Hollywood, amb la intenció -entre d’altres- que les pel·lícules en català puguin aspirar a l’Oscar de parla no anglesa, va bé conèixer el reglament d’aquests premis i especialment el seu punt 14, que regula el “Best Foreign Language Film Award”:

Rule Fourteen: Special Rules for the Best Foreign Language Film Award.

D’aquest reglament en podríem comentar diversos aspectes, però pel que ha estat tema de notícies aquesta setmana, permeteu que en remarqui aquests punts:

A.Each country shall be invited to submit its best motion picture to the Academy. Selection of that picture shall be made by one organization, jury or committee that should include artists and/or craftspeople from the field of motion pictures (..)
B.Only one picture will be accepted from each country
.

És a dir, a Hollywood es miren el món a tall d’estat-nació-acadèmia-llengua; si més no, ni s’han parat a pensar (o se’ls enfot) que dins d’un mateix estat hi pot haver més d’una acadèmia o que, havent-hi diferents llengües, l’acadèmia per ells reconeguda pot tenir un important esbiaix per una llengua en detriment de les altres. Des d’aquest punt de vista, val la pena -efectivament- que es vagi treballant perquè a Los Angeles vegin les províncies del seu imperi amb una mica més de perspectiva pluralista.

Val la pena, sí; però, per ara i segons que hem llegit a les notícies, el resultat de la visita de Joel Joan i companyia ha estat… escolti’m, vostès, s’entenguin amb l’acadèmia espanyola (punt B de la Norma 14: “Només es pot admetre una pel·lícula per país”). I esclar, ja ens podem imaginar el pa que hi donen, a l’acadèmia dels Goya (on, d’acord amb el punt A de la Norma 14, es tria la pel·lícula que representa la seva “country”). Conclusió: m’imagino Joel Joan explicant als de Hollywood que la nostra “country” no és la mateixa que la dels de Madrid i els seus interlocutors, segurament contestant-los (si és que entenien res) que, per ells, cap problema si Madrid els porta un film en català,  en basc o en gallec. I esclar, el camí és el calvari “autonomista”, de bregar un any sí i un altre també, i l’altre i l’altre i l’altre i l’altre i l’altre… per si una acadèmia majoritàriament castellanòfila -i fàcilment catalanòfoba- els vol prendre en consideració les pel·lícules en català.

Sí, m’imagino els de Hollywood contestant: “Una nació, una selecció… de pel·lícula”. I en Joel Joan replicant: “Catalonia is not Spain”. Segurament, Joan ha tornat de Los Angeles més convençut encara que no veu cap altra camí per a la nostra cultura que la independència política -tenir l’estatus de “country”-. Tanmateix, mentre no la tinguem, em temo que els viatges a Hollywood -i a Madrid- per a convèncer, de res no acabaran de servir. O potser estic equivocat: potser sí.

FOTO © Metropolitan Film Export Comiats (Okuribito / Departures / Despedidas), de Yojiro Takita, Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa a l’edició anterior.

  1. Vaig llegir per casualitat això, ahir, i em sembla una bona idea. Si Palestina va poder presentar als Òscars la seva estimable pel.lícula “Paradise now” (i nominada, a més), ¿perquè Catalunya no pot fer el mateix? I Palestina tampoc té Estat.

    Bona sort. Ja que el cinema català és marginat als Goya (en Ventura Pons es mereix més nominacions que las que té), tindrem que reivindicar el nostre cinema com a puguem.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!