Els altres festivals

El calendari anual de festivals de cinema s’està acabant. Això, sí, amb traca final de tot de certamens més o menys petits arreu del món.

Com sabeu, en aquest blog paro especial atenció als tres grans certamens: Berlín, Canes i Venècia. I faig una certa referència a certamens que tenen una notable influència, per raons diverses. Sundance -al gener-, per a l’anomenat “cinema independent”; Locarno -a l’agost-, per a cert cinema artístic; Toronto -al setembre-, perquè s’ha convertit en el privilegiat aparador mundial cara a la potent maquinària cinematogràfica nord-americana amb projecció posterior sobre tot Occident -si més no-; Sant Sebastià -al setembre-, perquè els nostres mitjans el fan present, i Sitges -l’octubre-, perquè és el que tinc més a tocar.

De camí, perquè són en moments de l’any que els puc seguir un xic, n’hi ha alguns altres als qual dedico algun article, com és el cas de Deauville -setembre-i a vegades Mont-réal

En canvi, com solc dir cada any en aquesta mateixa època, ho tinc més pelut per seguir els festivals de Roma, València, Valladolid o Xixón. Tanmateix, miro de dedicar-los mal sigui un apunt. El que ja em resulten pràcticament impossible són els certamens especialitzats. Si al BAFF o a la Mostra de Films de Dones de Barcelona encara els puc dedicar un parell o tres d’articles, veig passar de llarg mostres com Docupolis, el Festival Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona, L’Alternativa, etc. No obstant això, procuro deixar-ne constància a la secció “AV7D·Altres articles”, recollint el que trobo que se n’hagi publicat.

Per mi és molt interessar seguir el festivals -i si s’hi pot anar, encara més!-, perquè et permet anar prenent el pols al que va donant de si el cinema, pràcticament al moment que les produccions creatives surten del forn. Dissortadament, la distribució de les pel·lícules fa que moltes ni ens arribin o que no les puguem veure fins molt tard; les tendències imperants en el món de la crítica i les modes entre la premsa massacren propostes que val més valorar per un mateix, etc.  El blog m’és una bona eina per a concretar-ne el seguiment. I, mirant les estadístiques de visites als articles sobre festivals, sembla que a força de vosaltres, amics lectors i amigues lectores, també us interessa.

Ara, quan tombem a novembre, arrancarà la temporada de premis: l’estratègia nord-americana de promoció del cinema de “qualitat”, que ha acabat fent forat arreu. Com és habitual, també me’n vaig fent ressó. M’interessa menys, però en canvi em provoca curiositat: és com una mena d’immens i capriciós balanç de final de any, perquè dura es pot dir 4 mesos i tot penja dels criteris de les diverses acadèmies i associacions professionals.

Així doncs, al decurs de les properes setmanes, l’atenció d’aquest blog als festivals anirà esllanguint-se de mica en mica i, al contrari, reviscolaran els apunts sobre els premis: el calendari anual mana! I per a situar-nos, ben aviat faré el típic “calendari cinèfil” amb els principals esdeveniments previstos.

FOTO Cartell nord-americà d’ A Serious Man, l’última dels germans Coen, presentada a Roma 2009

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *