Avui, a Sitges 2009 (dijous, 8 d’octubre)

D’entre les projeccions d’avui, al Festival de Sitges 2009:

Youth Without Youth, de Francis Ford Coppola, a la Setmana de la Crítica (Seven Chances). Me n’han parlat malament, gent que admira Coppola. Tant se val, com m’agradaria ser a Sitges per veure-la! Oimés quan ja hem tingut entre nosaltres Tetro, el film posterior de Coppola. És una vergonya que les distribuïdores no l’estrenin, quan a d’altres països ja ha sortit en DVD; però, si més no, aquí tenim el Seven Chances que fa el que li pertoca -en aquest cas, sí; encara que… si no hagués tingut un caire fantàstic, l’haguessin programada?-.

A competició -com gosen?!- Enter the Void, un nou ridícul de Gaspar Noé. Esperem que Oliver Parker, amb Dorian Gray, es mantingui si més no en la seva correcció típicament britànica i hagi donat una certa oportunitat d’estar bé als Ben Barnes, Colin Firth, Ben Chaplin, Rebecca Hall -la Vicky!- i Douglas Henshall, que encapçalen el repartiment d’aquesta adaptació d’Oscar Wilde.

Fora de concurs, em criden l’atenció 9 (Panorama), en què Shane Acker adapta en llargmetratge el seu propi curt homònim -nominat als Oscar el 2006- i Panique au Village, de Stéphane Aubier i Vincent Patar, basada en una existosa sèrie de peces creades per a la televisió i en la qual els dos realitzadors belgues  donen vida als soldadets de plàstic de la seva (i la nostra) infantesa, insuflar-los el gas del riure, i fer-los protagonistes d’una aventura trepidant en què viatjarem per la tundra, descobrirem un univers paral·lel al fons de l’oceà i acabarem al centre mateix de la terra.

A Sitges Especials, dos títols que no en tenen res “d’especials”, a Sitges, sinó que són de la mena de productes que han conformat el prestigi de què gaudeix el certamen: Dread, d’ Anthony DiBlasi, i Book of Blood, de John Harris. DiBlasi gasta credencials: col·laborador de Clive Barker, autor del relat en què es basa la pel·lícula, i la pel·lícula… Quan era petit, Quaid va ser testimoni del brutal assassinat dels seus pares; des de llavors que viu turmentat pels malsons. Quant a John Harris, no es queda gens curt: col·laborador de George A. Romero, té Clive Barker de productor i també autor dels relats en què es basa el film, i la pel·lícula… “Els morts tenen autopistes amb revolts que van a parar al nostre món. Si te n’hi creues un, te l’hauràs d’escoltar: els morts tenen moltes coses per explicar”.

A Orient Express-Casa Àsia, un nom imprescindible, a Sitges: Johnnie To. Amb una pel·lícula que no és pas de les més brillants que ha fet, però té l’ “essència To”: Venjança.

I, per descomptat, la segona jornada dels Anima’t Curts.

Cròniques, notícies i altres articles d’aquesta jornada de Sitges 2009 [x]

El Festival de Sitges, cap al rècord de públic i de recaptació. Imma Merino (El Punt, 09.10.2009) parla de les xifres oficialment fetes públiques i de Fill i Lluna, de Manuel Huerga i esmenta Dorian Gray (Parker), i Enter the Void (Noé).

El diable passeja per Londres. Teresa Bruna (Avui, 09.10.2009) parla de Heartless (Ridley) i esmenta Dorian Gray (Parker).

Gaspar Noé torna a provocar amb la hipnòtica ‘Enter the void’. Desirée De Fez (El Periódico, 09.10.2009) parla d’ Enter the Void (Noé) i Heartless (Ridley).

Manuel Huerga narra al documental ‘Son & moon’ la relació a distància entre l’astronauta Michael Lopez-Alegria i el seu fill. Julián García (El Periódico, 09.10.2009) parla de Fill i Lluna, de Manuel Huerga

S’estrena Millennium 2 La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina (Vilaweb Sitges): notícia del “film sorpresa” que es passarà diumenge, 11.

9 i Enter the Void (Vilaweb Sitges): 9 (Acker) i Enter the Void (Noé)

Enter the Void: un film radical (Sitges.com): Enter the Void (Noé)

Kinatay, un film filipí molt avorrit (Sitges.com): Kinatay (Mendoza)

FOTO Tim Roth, a Youth Without Youth, de Francis Ford Coppola

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *