El cineasta xinès Lou Ye explica que l’esclat de Tian Anmen no fou un brot, sinó l’onada, el tsunami en què esclatà, amb tota l’energia juvenil acumulada, el canvi, l’alliberament que la seva generació anaven vivint, experimentant, protagonitzant, des de feia temps. Que a Tian Anmen es reprimí i matà persones, munts de xinesos, i s’hi segà l’esperança que havia niat a cada bar de joves, en cada cançó que cantaven, en cada costum que agafaven, en cada amor que vivien, en cada aula, en cada residència d’estudiants… HI dedicà una pel·lícula, Summer Palace, filmada clandestinament i que, en presentar-la a Canes sense l’autorització de la censura governamental, li comportà, a Lou Ye, la prohibició de dirigir cap film a la Xina durant cinc anys. Sabia que no la hi autoritzarien i que l’existència mateixa de la pel·lícula era més important que els perjudicis que la gosadia li comportés. Enguany, per cert, deixant novament en ridícul el règim comunista, ha presentat a Canes Nits d’embriaguesa primaveral, rodada novament de manera clandestina i amb la lllibertat de qui sap que no ha de passar cap filtre d’estat, enfotant-se’n de la prohibició de què és víctima!
Anant a Vull llegir la resta de l’article, el tràiler de Summer Palace ens il·lustra el que, per Lou Ye, se segà a Tian Anmen
FOTO Summer Palace, de Lou Ye
L’esperança segada a Tian Anmen
***
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!