Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Bona part del metratge de Kinatay (Massacre), del filipí Brillante Mendoza, justifica el premi de Millor Director que se li ha concedit al Festival de Canes. Certament, el llistó estava molt amunt i bé s’haguessin pogut endur el premi d’altres cineastes (Lou Ye, Jane Campion, Elia Suleiman, Tsaï Ming-liang…). Posats a donar-li un reconeixement, més m’estimo que hagi estat el de la posada en escena que no pas cap que reconegui la pel·lícula com a obra, per com es rabeja en la violència contra la dona, mal sigui subtilment.
El fragment de Kinatay que podeu veure anant a Vull llegir la resta de l’article, és al començament del llarg trajecte nocturn del xicot protagonista, embarcat al cotxe del gàngster en què duen la noia segrestada i apallissada. Filmada amb càmera digital, la il·luminació és en clarobscurs, amb fonts de llum exteriors. Uns clarobscurs que s’avenen a la percepció dificultosa de l’ombrívola realitat a què va enfonsant-se el noi. I el so (esplèndid treball, també, el que fa amb el so), reforçant aquesta percepció parcial de les coses que té el protagonista, assegut al seient del darrere del vehicle. Els gemecs de la noia apallissada; el silenci vertiginós, cafre, dels botxins; el soroll exterior…
FOTO Kinatay, de Brillante Mendoza
Fragment: “Kinatay”, de Brillante Mendoza
***
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!