Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 de maig de 2009
0 comentaris

Canes 2009 · Competició: “Rostre”, de Tsai Ming-liang

Rostre (Visage / Face)

 

Director Tsai Ming-liang. Guió Tsai Ming-liang. Fotografia Liao Pen Jung. Música XX. Coreografia Philippe Decouflé. Vestuari Anne Dunsford amb la participation de Christian Lacroix i de la Comédie Française. Muntatge Jacques Comets. Producció JBA Prod (França), Homegreen Films (Taiwan), Museu del Louvre (França), Arte France Cinéma (França), Tarantula (Bèlgica), Circe Films (Holanda). Durada 2h18.
 

Repartiment Fanny Ardant (la productora i la reina Hérodias), Laetitia Casta (la star i Salomé), Jean-Pierre Léaud (Antoine i el rei Herodes), Lee Kang-Sheng (el director taiwanès), Lu Yi Ching (la mare), Norman Atun. I amb la participació excepcional de Jeanne Moreau, Nathalie Baye, Mathieu Amalric, Yang Kuei Mei, Chen Chao Rong

 

Sinopsi  Un director taiwanès roda la història del mite de Salomé al Museu del Louvre. Tot i que no en sap ni un borrall de francès ni d’anglès, vol tant si com no l’actor Jea-Pierre Léaud en el paper del Rei Herodes. Perquè la pel·lícula tingui alguna mena d’oportunitat de fer algun calé ataquilla, la producció atorga el paper de Salomé a una top-model de renom internacional. Però tan bon punt comença el rodatge, els problemes van apareixent, un darrere l’altre… Enmig de la confusió general, el director rep la notícia que sa mare ha mort. La productora ha d’agafar l’avió a Taipei per ser als funerals. Però el director taiwanès cau en un son profund en què l’ànima de la mare sembla poc disposada a deixar el pis. De manera que la productora, francesa, no altre remei que esperar, perduda en una ciutat estrangera. Com després d’un viatge molt llarg, el rodatge es reprendrà quan tothom corri pel soterrani del Louvre.

 

Altres articles en aquest bloc [Director: Tsai Ming-liang] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial]

 

Webs oficials [x]

 

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició]

 

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

 

Dist. esp. [x] Dist. fr. [Rezo] Dist. It. [x] Vendes internacionals [Fortissimo]

 

Crònica des de Canes 2009 [Vull llegir la resta de l’article]

 

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

 

FOTO © Rezo Films Rostre, de Tsai Ming-liang

Crònica des de Canes 2009

Bellíssim homenatge a François Truffaut,  Visage, de Tsaï Ming-liang, junta el cinema autobiogràfic del cineasta nascut a Malàisia amb els interessos de producció del Museu del Louvre, ambientant a l’emblemàtic edifici parisí el rodatge que un director taiwanès ha de fer-hi d’una adaptació de “Salomé”, amb Fanny Ardant, Jean-Pierre Léaud i la model Laetitia Casta.

Comentari sobre “Rostre”, de Tsaï Ming-liang

Un plaer: un plaer particular, Rostre (Visage / Face), de Tsaï Ming-liang. Produïda pel Louvre i amb Laetitia Casta al repartiment, està pensada en clau autobiogràfica del mateix Tsaï i rodada en part als sòtans del famós museu; és fruit de l’Atelier del Festival de Canes -que ha posat en contacte el que era un projecte amb qui hi podia posar diners- i esdevé un bellíssim homenatge a François Truffaut -que precisament enguany fa 5 dècades que triomfà a Canes amb Els 400 cops-. Tot plegat, potser massa, per a una pel·lícula de Tsaï, que -com sempre a la seva filmografia- vol una intimitat i discreció que aquí no acaba d’aconseguir. Tant és així que precisament allò més gran en aquest film són les seqüències més autobiogràfiques, efectivament íntimes, i les que reflecteixen pletòricament la fantasmagoria de Tsaï. Són moments de grandíssima bellesa expressiva, com aquell en què es troben el fantasma de la mare del cineasta -a qui dedica el film i, pel que sembla, morta recentment- i el de Truffaut -referent absolut per a Tsaï-; o com aquell -pura i meravellosa màgia cinematogràfica- del coreogràfic avenç d’una parella pel canal subterrani del Louvre -cossos i ombres, en un espectacle visual impagable!-; o com la trobada sexual furtiva entre Lee Kang-sheng i Mathieu Amalric -la posada en escena en transforma la banalitat en un magnífic, exquisit, recital d’urgències delitoses i sentiments tràgicament marcats-. Ben al contrari, no ajuden gens la pel·lícula ni un cert caire d’excentricitat parisina, ni algun èmfasi institucional -especialment l’aparició de Jeanne Moreau-: la fan pèl embafadora.

 

Argumentalment, Rostre va del rodatge que un director taiwanès (Lee Kang-sheng) ha de fer al Louvre d’una adaptació de “Salomé”, amb Fanny Ardant, Jean-Pierre Léaud i la model Laetitia Casta. I sí, al repartiment -us n’heu ben adonat-, imprescindibles, la vídua de Truffaut, -Ardant-, i el seu actor fetitxe -Léaud, l’etern Antoine Doinel, fent d’ell mateix-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!