Canes 2009 · Competició: “Venjança”, de Johnnie To

Venjança (Fu Chou = Fuk Sau / Vengeance )

 

Director Johnnie To. Guió Wai Ka-fai. Fotografia Cheng Siu Keung. Música Lo Tayu. Muntatge David Richardson. Producció ARP Sélection (França), Media Asia Films (Hong Kong), Milky Way Image Company (Hing Kong). Durada 1h48.

 

Repartiment Cheung Siu Fai (Wolf), Johnny Hallyday (Costello), Yuk Ng Sau (Crow), Maggie Shiu (inspector Wong), Lam Suet (Lok), Vincent Sze (senyor Thompson),Sylvie Testud (Irene Thompson), Lam Ka Tung (Chu), Felix Wong (Python), Anthony Wong (Kwai), Simon Yam (George Fung)

 

Sinopsi Un pare arriba a Hong Kong per venjar la mort de la filla, víctima d’assassins a sou. Al passaport diu que és ‘cuiner’. Fa vint anys, però, ell era assassí professional.
 

Altres articles en aquest bloc [Director: Johnnie To]  [Canes 2009: la selecció oficial] [Tràilers i talls] [Cartell]

 

Webs oficials [vengeance-lefilm (fr)]

 

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició]

 

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

 

Dist. esp. [x] Dist. fr. [ARP] Dist. It. [x] Vendes internacionals [Kynology]

 

Crònica des de Canes 2009 [Vull llegir la resta de l’article]

 

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

 

FOTO © ARP Johnny Hallyday, a Venjança, de Johnnie To

Crònica des de Canes 2009

El cinema de gènere ha estat el protagonista de la jornada, al Festival de Canes. Si Ágora s’hi ha projectat fora de concurs, el thriller Venjança, de Johnnie To, i la negra Kinatay (Massacre), de Brillante Mendoza són els títols presentats en competició. Johnny Hallyday, el granat cantant i actor francès és, a Venjança, un antic assassí professional que arriba a Macao per trobar i executar els que han mort els fills i el marit de la seva filla. Un pretext argumental per encadenar reguitzells imparables de seqüències amb gent disparant-se trets i més trets. Virtuós coreògraf de la violència armada a la gran pantalla, Johnnie To desferma a pleret el vigor visual i la simfonia d’impactes de bala i sorolls d’armes habitual del seu cinema; però res no justifica que, en aquesta ocasió, l’hagin seleccionat per aspirar a la Palma d’Or. Ben diferent és el cas de Kinatay (Massacre), per bé que discutible i polèmica. Brillante Mendoza ens hi mostra breument el tarannà naïf d’un xicot filipí, estudiant de criminologia, que guanya alguns calés per tirar endavant la seva família amb algunes feines menors per a un gàngster. De seguida, però, la cosa fa un tomb. Al noi l’embarquen en el segrest, tortura i execució d’una ballarina enganxada a la droga i carregada de deutes amb el clan. I la pel·lícula deixa el retrat hiperrealista de la classe social baixa de Manila, per convertir-se en la crònica abstracta i inquietant del trajecte del protagonista cap a l’abisme en què s’ha llançat, embolicant-se amb criminals. Mendoza redueix la narració dels fets a la mínima expressió, dilata el temps de l’acció i passa a ‘mostrar-ho’ tot des del que a penes veu el noi i, sobretot, pel que sent, amb un gran treball del so fílmic. Magnífic treball de direcció que, tanmateix, passa a ser una manera perversament refinada de posar en escena seqüències d’una brutalitat salvatge contra la dona, objecte de pallisses, abusos sexuals i tota mena d’excessos, fins a l’hora de matar-la.

—-

Comentari sobre “Venjança”, de Johnnie To


Venjança
: un nou exercici d’estil de Johnnie To; però això no és Election: què hi fa aquest film en competició? Certament, és un thriller i es veu que convé posar cinema de gènere en la cursa per la Palma -és un dir, perquè és ben clar que només pot assumir el rol de comparsa-. Una altra resposta: que a la direcció del Festival li agrada tenir cineastes de pertot arreu -oimés quan, en aquesta ocasió, han pogut comptar amb el director de Hong Kong, acompanyat d’una estrella francesa com Johnny Hallyday, el granat cantant i actor francès-. I encara una tercera hipòtesi: industrial i comercial -donar suport a productores i distribuïdores que aposten per un cert cinema-

 

Johnny Hallyday és, a Venjança, un antic assassí professional que arriba a Macao per trobar i executar els que han mort els fills i el marit de la seva filla. Un pretext argumental per encadenar reguitzells imparables de seqüències amb gent disparant-se trets i més trets. Virtuós coreògraf de la violència armada a la gran pantalla, Johnnie To desferma a pleret el vigor visual i la simfonia d’impactes de bala i sorolls d’armes habitual del seu cinema. I prou. Així com us ho dic: no res més que pim, pam, pum molt ben fet -això sí!-.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *