Club 7 Cinema

Set (Bak-Jwi / Thirst / Thirst, ceci c’est mon sang…)

Director Park Chan-wook. Guió Park Chan-wook, Chung Seo-kyung. Fotografia Chung Chung-hoon. Música Cho Young-uk. Muntatge Kim Sang-bum. Producció Moho Film (Corea del Sud), CJ Entertainment (Corea del Sud), Universal (Estats Units), Focus Feature (Estats Units). Durada 2h13.

Repartiment Song Kang-ho (Sang-hyun), Kim Ok-vin (Tae-ju), Kim Hae-sook (senyora Ra), Shin Ha-Kyun (Kang-woo), Park In-hwan (el capellà gran), Oh Dal-soo (Young-du), Song Young-chang (Seung-dae), Mercedes Cabral (Evelyn)

Nota sinòptica –de la productora– ‘Escandalós melodrama de vampirs’ és la definició que més escau a aquesta pel·lícula. Efectivament, la història d’un capellà que es transforma en vampir, el director la barreja amb una ‘sulfurosa’ relació d’amor que tot de circumstàncies trasbalsadores duen al paroxisme. Un capellà que a la seva vida només ha volgut servir Déu, passa a la vida eterna en convertir-se en vampir per accident. Per seguir endavant, es veu obligat a matar el proisme, cosa que, per ell, és el pitjor dels pecats. Perdent l’amor de Déu, però acceptant l’amor d’una dona, es troba encarat a un dilema en què un instant de plaer pot provocar-li la pèrdua absoluta.
 

Sinopsi Sang-hyun és un jove capellà coreà, estimat i respectat. Contra el parer de la jerarquia eclesiàstica, es presenta voluntari per provar a l’Àfrica una vacuna experimental contra un nou virus mortal. Com els altres conillets d’índies, agafa la malaltia letal, però uns transfusió de sang d’origen desconegut el torna a la vida. Arribat novament a Corea, comença a patir estranyes transformacions físiques i psicològiques: el capellà s’ha convertit en vampir. Tanmateix, la notícia de la seva curació miraculosa atrau cap a ell tot de peregrins malalts que malden per guanyar-se’n la gràcia. Entre ells, Sang-hyun retroba un amic d’infantesa que viu amb la mare i la dona, Tae-Ju. I és així que li agafa la violenta atracció carnal per aquesta noia…

Nota de promoció Aquest és un projecte que Park Chan-wook tenia des de feia temps. A les seves anteriors pel·lícules, com Old Boy, Sympathy for Mr. Vengeance o Sympathy for Ms. Vengeance, Park ha treballat amb personatges encarats a dilemes de caràcter ètic. Tot parlant d’individus criminals que breguen per a redimir-se, sovint ha tractat qüestions existencials. La ironia de la situació d’un clergue -símbol absolut de l’humanisme- que ha de beure sang humana per a sobreviure, il·lustra de manera formidable els lligams entre pecat i redempció que sempre han interessat el director. Ben bé fa deu anys que Park volia tirar endavant el projecte de Set. A l’època de Joint Security Area ja va proposar un personatge a Song Kang-ho -que n’ha acabat sent el protagonista-. A 3 extrems, Park va empescar-se un personatge que era director d’un film de vampirs, per tal de treballar certes situacions dramàtiques que retrobem ara. Set resumeix perfectament les temàtiques i l’estil visual de l’obra de Park Chan-wook.

Nota de producció Set quedarà com la primera gran producció susceptible de fer jugar el cinema fet a Corea en el mercat mundial. Es tracta de la primera pel·lícula ‘coreana’ finançada per un gran estudi de Hollywood, Universal, que té garantida la distribució als Estats Units, a través de Focus Features.

Altres articles en aquest bloc [Director: Park Chan-wook] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial]

Webs oficials [thirst-lefilm (fr)]

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició | Premi del Jurat]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [x] Dist. fr. [Le Pacte]  [Wild Side] Dist. It. [x] Vendes internacionals [CJ Entertainment]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, ds 16 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO Set, de Park Chan-wook

Comentari sobre Set (Bak-Jwi / Thirst / Thirst, ceci c’est mon sang…), de Park Chan-wook

***

Set (Thirst), del sud-coreà Park Chan-wook, ha estat per mi la gran decepció de Canes 2009. No és la pitjor pel·lícula, però sí la que menys ha estat a l’alçada de les expectatives que havia generat la trajectòria prèvia del seu autor i l’anunci del seu contingut temàtic.

Es tracta d’una història de vampirs; ben peculiar, perquè és un capellà el primer que s’hi posa a xuclar sang. Bon servidor de Déu i sensible al patiment humà, l’home se sotmet voluntàriament a un experiment per trobar la vacuna contra una malaltia letal i en resulta mort, però ressuscita, amb un delit irrefrenable per beure sang. De manera que el creient virtuós esdevé inevitablement pecador, amb una falera pels plaers de la carn i havent de xuclar el seu nou i indispensable aliment; per bé que la consciència el du a evitar el mal als altres; tot al contrari de la diabòlica dona de qui s’enamora, que comença una destructiva i egoista espiral de supervivència des que ell la transforma també en vampir.

Amb aquest argument, Park Chan-wook -cineasta de formació catòlica que es donà a conèixer amb Old Boy– toca temes habituals en la seva filmografia, com el pecat original, la culpa, l’expiació, la moral o el sacrifici, sense deixar de fer una pel·lícula de gènere a la coreana. Passa, però que la pel·lícula esdevé un desmesurat espectacle sanguinolent, amb sang a dojo, devassall de sexe, violència, mutilacions corporals, càstigs físics.. que esquitxen sense parar la pantalla durant la projecció, en un ‘grand guignol’ estilístic, que redueix la temàtica a simple pretext o coartada.

Hi ha qui opina que, si retallés el metratge presentat a Canes, podria quedar una obra més equilibrada. Potser sí. Tanmateix, jo parlo del que he vist. I si alguna reflexió hagués d’afegir-hi és que Park Chan-wook s’ha equivocat o no ha reeixit en capgirar l’enfoc d’aquest film respecte al que havia fet anteriorment. Fins ara, presentava pel·lícules aparentment de gènere que traspuaven i acabaven conformant-se com a obres que, sense desdir-se gens del gènere, atresoraven una ostensible entitat reflexiva. Ara, a Set, les inquietuds filosòfiques i religioses les ha reduïdes a simple esquema de plantejament argumental, a partir del qual desferma el producte de tsac, xof, esclaf…, i més violència, vinga dolls desang, sexe… I francament, el resultat no em mereix cap mena d’interès, em resulta anodí de tant que en fa un gra massa i finalment, esmicola qualsevol bona expectativa que m’hagi prèviament i fins inicialment formulat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!