Club 7 Cinema

Taking Woodstock (Taking Woodstock)

Director Ang Lee. Guió James Schamus. Fotografia Eric Gautier. Música Danny Elfman. Muntatge Tim Squyres. Producció Focus Features (EUA). Durada 2h00.

Repartiment Demetri Martin (Elliot Tiber), Dan Fogler (Devon), Henry Goodman (Jake Teichberg), Jonathan Groff (Michael Lang), Emile Hirsch (Billy), Eugene Levy (Max Yasgur), Liv Schreiber (Vilma), Imelda Staunton (Sonia Teichberg).

Sinopsi Som al 1969. Elliot Tiber, decorador d’interiors a Greenwich Vilage, passa un mal moment i ha de tornar a viure a cals pares, al nord de l’Estat de Nova York, on mira d’agafar la gestió de l’atrotinat hotel familiar. Amenaçat d’embargament, el pare d’Elliot està diposat a calar foc a l’edifici, tot i que ni tan sols n’ha pagat l’asegurança, i mentrestant Elliot com i quan podrpa anunciar finalment que ell és homosexual… En aquesta situació catastròfica és quan s’assabenta que un poblet veí s’ha negat a acollir un festival de música hippie. I el noi, esclar, veient-hi una oportunitat tan inesperada com única, es posa en contacte amb els promotors del festival. Al cap de tres setmanes, mig milió de persones envaeixen el camp del seu veí i Elliot s’haurà embarcat plenament en una aventura que canviarà per sempre més la seva vida i la de tota una generació.

Altres articles en aquest bloc [Director: Ang Lee] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial]

Webs oficials [takingwoodstockthemovie (ang)]

Facebook de la pel·lícula [Facebook · Taking Woodstock]

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [Universal] Dist. fr. [Universal] Dist. It. [x] Vendes internacionals [FocusFeatures]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, dg 17 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]
 

FOTO © Focus Feat. Taking Woodstock, d’Ang Lee

Comentari sobre Taking Woodstock, d’Ang Lee

***

Taking Woodstock, d’Ang Lee: una aproximació divertida i lleugera a la història del mític concert de Woodstock, que del 15 al 18 d’agost de 1969 congregà mig milió de joves, amb el lema de “3 dies de pau i música”, mentre pels seus escenaris desfilava gent com Joan Baez, Joe Cocker, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, The Who i dotzenes i dotzenes d’altres bandes. Aquell esdeveniment fou possible, en gran mesura, perquè Elliot Tiber, un noi de l’indret que, havent viscut la seva homosexualitat i la vocació de decorador d’interiors a Greenwich Village, hagué de tornar al rònec món dels pares, per ajudar-los amb el motel destartalat que menaven. Assabentat Tiber que un poble veí rebutjava que s’hi muntés el concert, aconseguí que els promotors l’organitzessin allà. És a partir del seu llibre autobiogràfic, que Ang Lee explica com anà tot això i, sobretot, el canvi irreversible que aquells dies es produí en la vida de Tiber i de tants i tans joves de la seva generació. Si a les seves pel·lícules, el cineasta sempre s’interessa per com els sentiments dels protagonistes són víctimes de l’època que els toca viure, en aquesta ocasió ho planteja a l’inrevés i celebra l’alliberament i la transformació personal que es produí a l’època del hippisme. Per tant, en lloc d’agafar-s’ho dramàticament, ho tracta còmicament, a tall de caricatura, amb algun personatge fins i tot passat de voltes, com la jueva i possesiiva mare gasiva de Tiber (Imelda Staunton, divertidament mal geni); un transtornat veterà del Vietnam (Emile Hirsch -com li agrada anar de “rebel”!-); un guarda de seguretat transvestit que incorpora Liev Schreiber i provoca la hilaritat del públic, gairebé tant com una parella enganxada a l’àcid -delirants, Paul Dano i Kelli Garner-, que es mou amb una furgoneta impagable i obren les portes de l’èxtasi sensorial al tímid protagonista, Tiber -interpretat pel còmic Demetri Martin, tota una revelació-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!