Canes 2009 · Competició: “Un profeta”, de Jacques Audriard

Un profeta (Un prophète / A Prophet )

 

Director Jacques Audriard. Guió Thomas Bidegain i Jacques Audriard, basat en el guió original d’ Abdel Raouf Dafri i Nicolas Peufaillit, escrit a partir de la idea original d’ Abdel Raouf Dafri. Fotografia Stéphane Fontaine. Música Alexandre Desplat. Muntatge Juliet Wefling. Producció Why Not Prod (França), Chic Films (França), Page 114 (França), France2 Cinéma (França), UGC Images (França), BIM Distribuzione (Itàlia). Durada 2h30.

 

Repartiment Tahar Rahim (Malik), Niels Arestrup (Cesar Luciani), Adel Bencherif (Ryad), Reda Kateb (Jordi), Jean-Emmanuel Pagni (Santi), Hichem Yacoubi (Reyeb), Alaa Oumouzoune (presoner rebel), Salem Kali (presoner amotinat), Pascal Henault (el cors Ceccaldi), Jean-Philippe Ricci (Vettori)  

 

Sinopsi Condemnat a sis anys de presó, Malik El Djebena, no sap de llegir ni escriure. En arribar a la presó, sol en aquest món, sembla més jove i més feble que els altres presos. Té divuit anys. D’entrada, queda sota la influència d’un grup de presoners corsos que imposen la seva llei al centre penitenciari. El noi n’apren, ràpid. A base d'”encàrrecs”, s’endureix i es guanya la confiança dels corsos. Però, de seguida, Malik fa servir tot el seu quinqué per muntar discretament la seva pròpia xarxa…

Altres articles en aquest bloc
[Director: Jacques Audriard] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial]

 

Webs oficials [x]

 

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició | Grand Prix]

 

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

 

Dist. esp. [Alta] Dist. fr. [UGC] Dist. It. [BIM] Vendes internacionals [Celluloid Dreams]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, dg 17 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]
 

FOTO Tahar Rahim, a Un profeta, de Jacques Audriard

Comentari sobre ‘Un profeta’, de Jacques Audriard

***

Guardonada amb el Grand Prix de la 62a edició de Canes, Un profeta, de Jacques Audriard, és una pel·lícula de factura molt compacta, sòlida, amb un argument molt ben portat i un bagatge temàtic interessant, que ha convençut crítica, públic i jurat; però que, certament, no atresora la profunditat i el magisteri artístic de La cinta blanca, el film de Michael Haneke que s’ha endut la Palma d’Or.

Un profeta
ens serveix amb rigor la història iniciàtica d’un noi que, al món de la presó, aprèn tot el que cal saber per a esdevenir líder de la delinqüència organitzada. Són dues hores i mitja de pel·lícula eficaç que passen com si res, seguint l’evolució de Malik, el protagonista, que als divuit anys ingressa en un centre penitenciari, sense saber llegir ni escriure, i de seguida queda sota la protecció dels presoners corsos, que imposen la seva llei… Malik és “el profeta” del títol, no tant perquè tingui alguna premonició en somnis, com perquè va intuint el futur. Aquest malfactor s’adona que té efectivament un futur, no precisament en la reinserció social, i utilitza la seva innata intel·ligència de supervivent per a deixar de ser titella i passar a ser el que mou els fils, agafant de mestres els caps més expeditius dels diversos grups criminals que va coneixent i servint -corsos, àrabs, marsellesos…-, entrant en una espiral vertiginosa que no vol saber res ni de fidelitats, ni d’arrels culturals, ni de vincles de sang.

Aquí s’inverteixen els codis moralitzants del cinema carcerari -fins al punt que els recursos penitenciaris reinsertors com l’alfabetització o els permisos esdevenen claus en la ‘progressió’ de Malik- i els tòpics del gènere -violència, agressions sexuals, tensions grupals…- són utilitzats de manera molt hàbil, configurant una obra de gran coherència, conduïda amb pols ferm per Audriard.

Afegeix un comentari