Director: Brillante Mendoza

L’any passat ja m’ensumava que podia ser precipitada la presència de Brillante Mendoza a la Competició del Festival de Canes i, després de veure’n la pel·lícula, Serbis, em va semblar un error haver-la-hi programada. No cal que us digui, doncs, que poca gràcia m’ha fet l’anunci que enguany hi torna, amb Kinatay, per explicar la història d’un noi que, havent de fer calés per casar-se, troba una feina prou ben pagada, però que comporta liquidar una dona.

La seva presència al certamen no la podem desvincular de l’atenció que enguany paren precisament al cinema d’autors filipins d’ara mateix, Recordem que, fora de concurs, s’hi podrà veure obres de Raya Martin i Adolfo Alix. I ja ho té això, Canes: de sobte, aposta fort per una cinematografia, l’exprem, si convé se’n fa una bola i, si tot plegat resulta que no n’hi havia per tant, a continuació se’ls oblida absolutament. És, per exemple, el que van fer als anys noranta amb els cineastes de les antípodes -Austràlia, Nova Zelanda-. A més, cal reconèixer-ho, Serbis va ser ben acollida per algun sector de la crítica. Veurem, doncs, si Brillante Mendoza esdevé la punta de llança del “fenomen filipí” i/o el cineasta de referència d’aquesta temporada per aquests sectors de la crítica; si em confirma o desmenteix la mala impressió que em causà amb Serbis… Veurem!

Poc ha canviat el perfil ni la filmografia de Brillante Mendoza respecte a la que l’any passat vaig publicar a [Els directors de Canes 2008: Brillante Mendoza]; tanmateix, n’he fet una petita actualització, que trobareu a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Brillante Mendoza

Director: Brillante MENDOZA

 

PERFIL

 

Naixement. 30 de juliol de 1960 (San Fernando, Pampanga, Filipines)

 

Estudis. Cinema i publicitat a la Universitat de Santo Tomás, de Manila.

 

Carrera. (Decorador, Director de cinema, guionista, director de fotografia, productor).

 

Decorador. Tot primer (1986-1989) treballa com a decorador de cinema,  televisió i teatre. Després, durant una dècada s’especialitzarà com a decorador per a anuncis publicitaris.

 

Director de cinema. El 2005 -i amb 45 anys d’edat!- debuta darrere la càmara amb El massatgista, un film homoeròtic -Lleopard d’Or del format Video al Festival de Locarno-, distribuït bàsicament pels circuits gay, del qual tanmateix se’n destaca el tema dels vincles afectius al nucli familiar. I efectivament, aquesta serà una temàtica força present a la seva filmografia (Kaleldo, Foster Child). Certament, la temàtica homosexual reapareixerà també en algun altre film seu (Pantasya). Considerat inicialment com un esteta, no s’ha estat de renunciar a virtuosismes formals i a imatges sensualitats, per acostar-se amb tarannà documentalista a realitats socials més aviat galdoses del seu país (Manoro, Foster Child). En particular, fa present sovint el paisatge i la gent de Pampanga, la zona d’on ell és originari i afectada per l’erupció del volcà Pinatubo. En tres anys (2005-2008) ha dirigit un total de sis pel·lícules, i d’entre un cert renom a festivals internacionals, cal destacar que, amb Foster Child, projectat a Quinzena dels Realitzadors de Canes 2007, la crítica internacional l’ha pres en consideració, a cavall de la seva participació al Fòrum del Festival de Berlín el 2007, amb Tirador, i a la competició de Canes, amb Serbis, que constata un possible punt d’nflexió en la seva consolidació com a cinesta de divisió d’honor.

 

Guionista i director de fotografia. Tot i que sol treballar amb guionistes com Ralston Jover (els films més documentals) o Boots Agbayani Pastor (els més eròtics); Mendoza ha exercit de guionista o d’autor del relat en què es basa algun dels seus films. Igualment, ha assumit la fotografia de films propis en alguns casos.

 

Productor. A part de fer de productor de la seva Kaleldo, ha estat significativament el productor executiu del film de temàtica gay Twilight Dancers (2006), de Mel Chionglo, i del fals documental de terror, Siquijor: Mystic Island (2007), de Mark Philipp Espina

 

Temàtica.

 

Relacions efectives al nucli familiar; relació tensa pare – fill/filles; la família com a clan.

 

Gay, salvatges fantasies gay.

 

Pampanga, el seu petit país, la zona castigada per l’erupció del volcà Pinatubo apareix als seus films.

 

Qualitat humana entre la gent senzilla; les diferències socials.

 

La banalitat dels problemes de què parla, però li treu cap possibilitat d’interès i, per la manera gens subtil com

 

 

Estil.

 

Sensualitat visual. Erotisme estilitzat. (El massatgista, Kaleldo). Homoerotisme (El massatgista, Pantasya)

 

Documental sense virtuosisme estètic (Manoro). Seqüències poc muntades (Foster Child).

 

Ficció com si fos un documental (Foster Child). L’estil “brut” de Serbis, en què el soroll insuportable del trànsit de fora arriba a agafar una entitat física -per com el fa present constantment-, mentre deixa pràcticament sense filtrar el so dels diàlegs, ni elimina els efectes de ressó en aquell edifici alt, i ho enregistra tot amb una càmera que no para, digital, amb la il·luminació tan natural com li és possible, movent-se per dins d’aquell edifici rònec, a penes posat a punt per al rodatge, i entrant i sortint dels llocs -cabina de projecció, habitació particular, sala de cinema, escala, etc.- com ho algú que hi va a mirar, seguint els personatges… tot plegat li dóna el caire d’un documental, sent una ficció.

 

Contrast significant de la topografia i vincle visual personatge/entorn. Tanmateix, a Serbis es rabeja en la sordidesa i en l’estil “brut”, que acaba resultant gratuït.

 

Recurs al cicle, a la reiteració comparada d’elements diegètics (campanya electoral, edificis urbans, etc…).  A Serbis, la convencionalitat dels neguits de la família que mena la sala cinema la contrasta amb l’amoralitat del món d’alt voltatge sexual amb què conviuen -el seu últim cine que els queda, convertit en lloc de trobades gay- i amb el tràfec sorollós de la vida urbana a l’exterior d’aquella sala.

 

 

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

 

2009    Kinatay

 

2008    Serbis

 

2007    Tirador (Slingshot)

 

2007    Foster Child

 

2007    Pantasya

 

2006    Manoro (The Professor)

 

2006    Kaleldo (Summer Heat)

 

2005    Masahista (The Masseur)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *