Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 de maig de 2009
0 comentaris

Canes 2009 · Competició: “Nits d’embriaguesa primaveral”, de Lou Ye

Nits d’embriaguesa primaveral (Chun Feng Chen Zui De Ye Wan / Spring Fever / Nuits d’ivresse printanière)

 

Director Lou Ye. Guió Mei Feng. Fotografia Jian Zeng. Música Peyman Yazdanian. Muntatge Jian Zeng, Florence Bresson, Robin Weng. Producció Rosem Films (França), Dream Factory (Hong Kong – la Xina). Durada 1h55.

 

Repartiment Qin Hao (Jiang Cheng), Chen Sicheng (Luo Haito), Wang Ping (We wei), Tan Zhuo (Li Jing), Jiang Jiaqi (Lin Xue) 

 

Sinopsi Nankin, avui en dia. La dona de Wang Ping ha contractat Luo Haitao perquè espiï la relació passional del seu marit amb un altre home. La situació, però se li en va de les mans: el remolí d’aquelles nits d’embriaguesa primaveral xucla literalment Luo Haitao i Li Jing, la seva xicota. De seguida queden com posseïts per una mena d’apoteòsica follia dels sentits, un mal perillós que subjuga els cossos i esgarria l’ànima…

Nota de la producció Una impressionant descripció de la gelosia i l’obsessió, pertorbadora, increïblement eròtica. El desig i l’amor sense límits, per l’autor internacionalment reconegut de Suzhou River, Purple Butterfly i Summer Palace.

 

Altres articles en aquest bloc [Director: Lou Ye] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la selecció oficial]

 

Webs oficials [nuitsdivresseprintaniere-lefilm (fr)]

 

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició | Premi al Millor Guió]

 

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

 

Dist. esp. [x] Dist. fr. [Le Pacte] Dist. It. [x] Vendes internacionals [Wild Bunch] Producció [Rosem Films]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, dv 15 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

FOTO Nits d’embriaguesa primaveral, de Lou Ye

Comentari sobre Nits d’embriaguesa primaveral, de Lou Ye

***

El títol de la pel·lícula –Nits d’embriaguesa primaveral– fa referència a un llibre que llegeixen dos amants, després d’una apassionada relació sexual en una aïllada cabana enmig del bosc. L’un, home de negocis, viu tant com pot la seva homosexualitat; l’altre és un home casat, la dona del qual, sospitant-ne la infidelitat, el fa seguir per un xicot que, testimoni del desig i estimació d’ells dos, es qüestiona la pròpia sexualitat.

Lou Ye ho pauta amb tres escenes de relacó sexual significativament diferents. A la primera –que gairebé obre la pel·lícula, i en la qual els dos amants arriben a la cabana on viuen plenament la seva passió amagada– el sexe esdevé la consumació pletòrica del desig, l’expressió exuberant d’un amor jove, clandestí, però irreprimible. A la segona seqüència d’alt voltatge eròtic –en què el xicot tercer es posa a prova mitjançant una relació, a la dutxa, amb un dels dos amants, ja fatalment separats–, el sexe és simplement físic, d’un paroxisme volgut, però mancat d’una base sentimental de debò. A la tercera escena –el xicot ja queda enrere i l’amant supervivent mena una vida tranquil·la, aparellat amb un transexual–, l’acte sexual té alguna cosa de rutinari, domèstic i alhora adult, sense respondre a les emocions que atresoren els del començament de la pel·lícula, ni a la urgència delitosa dels d’entremig.

Efectivament, l’argument de Nits d’embriaguesa primaveral passa per tres parts prou diferenciades, que parlen de formes diverses de viure l’homosexualitat, amb personatges que ho encaren de manera igualment contrastada. L’home de negocis, té assumida la seva condició sexual i ni se n’amaga, ni se’n vol amagar. El casat, en canvi, malda i pateix de valent per dur la doble vida, sense atrevir-se a fer el pas cap a la honestedat, presoner de les aparences davant la família i que la dona li imposa. I el xicot que segueix els amants clandestins, dubta –literalment– entre el cos assequible de la seva nòvia i el repte de posseir un dels dos amants, provant i posant-se a prova. Així d’esquemàtic i, d’altra banda, temàticament, res de nou que sigui remarcable. El guió, que no escatima alguna solució melodramàtica, va passant d’una part a l’altra de manera prou fluïda, amb el personatge de l’home de negocis com a fil conductor, al voltant del qual prenen protagonisme, ara l’un, ara l’altre… I com a contrapunt, els papers femenins: el de la dona del casat –que no accepta la infidelitat del marit ni que un home l’hi hagi près– i de la nòvia del tercer, ‘l’espieta’ que queda enganxat –una mossa tot generosa, que es refugia a l’escalf d’aquells mascles, fins que ho veu impossible–. Novament, l’esquematisme. Definitivament, no és el guió l’aspecte precisament més destacat d’aquesta pel·lícula, per molt que el jurat així ho hagi considerat.

La posada en escena, la direcció de Lou Ye és realment l’aspecte més remarcable de Nits d’embriaguesa primaveral. Lou acredita novament tenir molt de criteri visual, saber perfectament com ha de posar la càmera, què vol mostrar i com ho vol fer. Les tres seqüències-pauta que abans he comentat, és la manera de filmar-les el que les fa diferents. El llenguatge audiovisual és el que s’expressa i no pas unes ratlles escrites de diàleg, ni la situació en si. Tota la pel·lícula està filmada amb un molt bon treball de càmera, malgrat les condicions clandestines amb què s’ha hagut de rodar. Francament, veient-la penses el que faria aquest home, de disposar dels mitjans amb què compta un Zhang Yimou. Que caram! Ell ja ho va demostrar a la prolífica, fascinant, Purple Butterfly! Lou Ye és dels grans, fent una cosa petitona, això sí. Més que petitoia, poc interessant, però per com és bogadejat del que parla i per com, deixeu-me repetir, resulta massa esquemàtic.

Lou Ye ha dit que aquesta història li interessa perquè li permet parlar de la intimitat, de la dimensió individual de les persones que, afirma, a la Xina s’ha anat perdent des de la creació de la República Popular. Respectant-li-ho totalment, constato que a Nits d’embriaguesa primaveral reprodueix una mancança que ja perjudicava la seva anterior Summer Palace: quan vol convertir una història íntima concreta, molt particular, en metàfora del seu país. Allà, grinyolava que la frustració de la generació de Tian Anmen pretengués representar-la en certa mesura amb el despit d’una noia perquè el company universitari tenia altres mosses. Aquí, a Nits d’embriaguesa primaveral, grinyola també que el xicot ‘espieta’ i pregonament perdut representi en certa mesura les noves generacions, justament les posteriors a Tian Anmen, amb la seva manca de futur; tant com que ‘l’home de negocis’, ferit greument en ple carrer vegi com tothom se’n desentén, esclar, reflex d’aquesta dimensió individual perduda en nom del valor col·lectiu, a què al·ludeix Lou en les seves declaracions. No, no l’acaba d’encertar quan vol passar del nivell individual al col·lectiu. Fins i tot el recorregut dels protagonistes per clubs de transvestisme, discoteques d’ambient, les coves de punk, etc., amb tot el que té de panoràmica d’un món ‘underground’ en aquesta Xina capitalista de règim comunista, fins i tot això resulta molt intencionat, explícitament intencionat. Tan bé que es mou en l’intimisme i tan contundent en la denuncia, la transició d’un nivell a l’altre, no és precisament el seu punt fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!