Club 7 Cinema

Peixera (Fish Tank)

Directora Andrea Arnold. Guió Andrea Arnold. Fotografia Robbie Ryan. Muntatge Nicolas Chaudeurge. Producció BBC Films (Anglaterra), Kasander Film Company (Holanda), Limelight, UK Film Council (Anglaterra). Durada 2h04.

Repartiment Katie Jarvis (Mia), Kierston Wareing (la mare), Michael Fassbender (Connor), Harry Treadaway (Kyle), Jason Maza (Liam), Charlotte Collins (Sophie), Brooke Hobby (London), Chelsea Chase (Andree)

Sinopsi A Mia, una noia de 15 anys, problemàtica, l’han expulsada del col·legi i els amics no en volen saber res, d’ella. Un dia d’estiu, la seva mare torna a casa acompanyada d’un desconegut, Connor, que promet fer-les felices…

Altres articles en aquest bloc [Directora: Andrea Arnold] [Tràilers i talls] [Canes 2009: la Selecció Oficial]

Webs oficials [x]

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició | Premi del Jurat]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [Alta] Dist. fr. [MK2] Dist. It. [x] Vendes internacionals [Content Films]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, dv 15 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]
 

FOTO Peixera, d’Andrea Arnold

Comentari sobre Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold

***

La peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold, podem dividir-la en tres parts, ben enfilades per la protagonista, Mia, una noieta de 15 anys. Tot primer, Arnold ens mostra de manera fins i tot massa explícita i reiterada, la rebel·lia d’aquesta xicota, encarada a tothom -les amigues, la gent del barri, la mare, la germana-. Tanmateix, mentre li segueix com desfoga la ràbia adolescent en tot d’anades i vingudes -des d’un pis abandonat on es desfoga ballant a la seva manera, fins al bloc de pisos barat on viu, passant pel descampat on uns passavolants tenen encadenada una euga vella i seguint per la plaça on les seves antigues companyes assagen un número  de dansa disco-, la cineasta ens va documentant sobre una galdosa realitat social. Amb una fotografia impecable, que no arriba a trair-ne el tractament realista, ens mostra efectivament la vida quotidiana de gent desvagada, amuntegada en edificis “populars”, que troben escapatòria -mal sigui fugissera- en les cançons i la dansa pops, la beguda i el sexe-.

La pel·lícula fa un tomb quan hi apareix el mascle atractiu -Michael Fessbender- que la mare de Mia s’ha endut a casa.  De sobte, és com si la noia es tranquil·litzés. El neguit rebel ja no la fa moure i, en canvi, des del primer moment, va teixint-se una relació ambígua entre ella -amb el seu prometedor cos adolescent- i aquest home. El document social  gairebé s’esvaeix i la cosa esdevé un drama previsible, ben carregadet de tòpics -la lolita de torn, la doble vida de l’amant, les gelosies mare-filla, etc.-. I així s’esdevé el desenllaç, tremendista tercera part, en què Mia ha de -esclar!- plantejar-se si la sortda vidal que busca deseperadament al llarg de tot el metratge passa per sortir d’aquell món tancat on ha covat la seva desesperada existència fins ara. No en va, el títol de la pel·lícula, La peixera (Fish Tank) al·ludeix precisament a aquest món sense futur, reclòs, on la noia s’ha fet.

Andrea Arnold ha creat el personatge de Mia tan solitària -de soledat no desitjada- i vivint en condicions tan precàries, com la majoria de protagonistes dels seus films. Igualment, ha demostrat el mateix talent visual que molts li vam descobrir a l’anterior Red Road. Però segueix sense saber bastir un llargmetratge sòlid ni coherent. La peixera esdevé allargassat i, malgrat la seva vocació realista, es troba que, no tenint res a afegir a la realitat que les imatges il·lustren amb la seva estètica acurada, deriva cap a una narració efectista i d’escassa entitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!