22 de setembre de 2008
2 comentaris

Mas d?en Gil

Hi ha vins i cellers que no els busques, sinó  que  sembla que són ells els que et vénen a buscar. Mas d’en Gil és un d’aquests casos que, no sabria dir ben bé com, de mica en mica, els seus vins s’han fet presents en el meu univers de vins del Priorat, però no es tracta solament dels vins, sinó de tot un seguit d’anècdotes i coincidències que fan que et miris amb simpatia aquest celler.

El primer de tots és el seu fundador, que, sense conèixer-se’l, el Sr. Pere Rovira, era un nom conegut com pugui ser-ho en Padró de Bràfim o en Mestres de Tarragona; aquest és el record que en tinc de fa anys. Per altra part conservo un parell o tres d’ampolles de Masia Barril, que precisament devia haver comprat amb la liquidació d’aquesta, i no va ser fins molt més tard que vaig saber que una era la continuació, amb nous propietaris i noves filosofies,  de l’altra.

El Coma Vella és un dels Priorats que he pogut tastar molts cops, i fins i tot alguna vegada l’he trobat en algun restaurant, cosa difícil, aquesta, de trobar vins del nostre país. Els que us vulgueu acostar als Priorats, teniu aquí un molt bon vi, que resumeix i representa en bona part el que són els Priorats d’avui a un preu molt raonable. Així, hi trobareu la mineralitat del Priorat, les seves aromes potents, per un cantó, però també tota la complexitat que donen les garnatxes, les carinyenes i les petites presències del cabernet i el merlot. (continua…)

El Clos Fontà, el vi més prestigiós d’aquest celler, vaig tenir la sort d’adquirir-lo del 2004, una molt bona anyada, on s’hi troben les essències del Priorat més concentrades, els que ja heu tastat altres Priorats gaudireu amb aquest vi.

La Coma Blanca és una aportació més als blancs amb forta presència de garnatxa i que a mi em tenen captivat, no deixo d’insistir en aquests magnífics vins, que, en aquest cas, tot i una bona presència de macabeu, la garnatxa blanca hi dona el toc de personalitat.

Un dia del més de passat més de juliol, dinant al Restaurant Piró de Gratallops, vaig adonar-me que a la taula del costat estaven animats amb un nou vi blanc. Quan vaig acabar de dinar, no em vaig poder estar de preguntar per aquell vi. Eren la gent de Mas d’en Gil, que  feien els honors a un nou vi blanc, La Coma Alta, on la garnatxa blanca fa parella amb el viognier. No he parat fins que l’he trobat, tenia curiositat per conèixer aquest cupatge i la veritat és que la presència del viognier s’hi nota, i  molt, així tenim una nova aportació a les possibilitats dels vins blancs del Priorat. He de dir que a mi, en aquest cas, em va agradar molt.

Sé que en alguns anys de bones collites, també fan un vi de poc tiratge, que no he pogut localitzar ni tastar fins ara, però amb els quatre vins esmentats podem constatar la bona feina d’aquest celler.

  1. Hola Jordi. Una vegada més estic d’acord amb el què dius del Mas d’en Gil i el seu producte estrella, el Coma Vella. He de reconèixer que la primera vegada que em vaig decidir per aquest vi, palplantat en una botiga de vins, em va poder el seu nom. Ni l’etiqueta, ni res. Ves per on, li vaig trobar al Coma Vella una fonètica i unes similituds a unes altres paraules que tu, segur, ja hauràs esbrinat. I ves per on, bingo! La vaig encertar de totes, totes.
    Després, quan preparava les meves primeres vacances d’intercanvi, a Copenhague, li vaig deixar a la família danesa que “ocuparia” la meva casa, unes ampolles de vi, una de les quals era un Coma Vella. Doncs dir-te que de rucs no en tenen res, aquesta gent, i que n’entenen molt. Un dia, durant la seva estada a ca nostra, se’n van anar fins a la finca de Mas d’en Gil i van comprar una caixa de l’esmentat vi…
    Bon profit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!