A Hal Hartley, la transgressió poètica de la realitat, que practiva a films com Trust me o Simple men, li esqueia més que l’artifici metafòric (excessiu) amb què ha construït els seus dos darrers films, de pura ciència ficció. A The girl from Monday recorre al relat hiperbòlicament ficcional per a retrobar la poètica del resistent. Del resistent a l’alienació, del rebel al control mercantilista de la vida. Hartley es maté contestatari a The girl from Monday, contra la globalització de les multinacionals i els monopolis, contra la subordinació de la societat (i, per tant, de l’Estat) a la dictadura del mercat. Explica una història d’alienígenes que cauen a la Terra i prenen forma humana, quan el nostre món està dominat per una corporació que ho controla tot i domina tothom a través de les tècniques del marquèting i la publicitat, que penetren en la intimitat més profunda, per a mercantilitzar-ho tot. Una narració en què els extraterrestres i els immigrats cometen el pecat dissident de ser idealistes. Hal Hartley signa, amb The girl form Monday, una altra obra menor, tanmateix radicalment personal, amb un líric treball de càmera, una esplèndida direcció d’actors (Bill Sage, Leo Fitzpatrick -en un contrapaper del de Kids, de Larry Clark-) i una extraordinària sensibilitat en filmar les actrius -en rols de dones tan belles com intel·ligents-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!