PARK Chan-wook, el director d’"Old boy", triomfadora l’any passat a Sitges, ha tornat al certamen amb "Sympathy for Lady Vengeance". Estèticament inferior que l’anterior, en reprèn la mateixa estructura i, sobretot, la temàtica. Per si algú volia seguir negant-no, aquesta anomenada Trilogia de la Venjança és, de fet, una trilogia sobre el Pecat i l’expiació. "Old boy" tractava de la mala jugada del pecat original, d’haver de pagar penitència d’un mal que no ets conscient d’haver fet. "Sympathy for Lady Vengeance" va del pecat d’omissió, de la complicitat passiva amb el mal. Però, tant l’una com l’altra, se centren en l’expiació, en el drama d’encarar-ne la responsabilitat i llevar-te’n la culpa. Tant l’una com l’altra ho fan a base de plantejar la revenja i la tràgica inutilitat de la venjança inevitable. Al rerefons, una panoràmica greu de la condició humana. Una i altra pel·lícula comparteixen, també, una presentació i un desenllaç eloqüents, però els uneix un nus argumental força desgavellat. Per cert, de Jordi Savall i en català és el tema musical de la darrera escena de "Sympathy…" i de tots els títols finals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!