Club 7 Cinema

Cada any, quan el Festival de Berlín encara la recta final, hi ha com una afició (sobretot de la premsa especialitzada nord-americana) a fer una primera llista de títols que podrien anar a Canes. Ho podeu constatar, fent un cop d’ull a aquest mateix bloc: [17 de febrer de 2008. Canes 2008: primer farcell de rumors]  [17 de març de 2007. Canes 2007: Carta als Reis, al llindar de la primavera]. Déu-n’hi-do com l’encerten, ja sigui perquè hi ha força títols d’aquestes llistes que van a competició oficial o en seccions paral·leles, ja sigui perquè destaquen a la programació de Quinzena de realitzadors o a la de la Setmana de la Crítica. Però, com ja he explicat en anteriors ocasions, en aquesta mena de llistes hi ha films que no tan sols no passaran per la Croisette enguany, sinó que alguns ni tan sols aniran a Venècia i ens els trobarem a Berlín de l’any que ve o… fins i tot a Canes 2010. Per exemple,  Mr. Nobody, de Jaco Van Dormael (amb Jared Leto), que era al farcell de rumors de l’any passat, torna ser en aquestes travesses cara a la 62a edició de Canes. O In the electric mist, de Tavernier, que era a [24 de març de 2008. Canes 2008: segon farcell de rumors]  ha anat a raure a Berlín 2009 i, per cert, si repasseu aquella llista, hi trobareu Revolutionary Road, de Sam Mendes, que no ha tret el nas fins a la temporada d’Oscar, o Enter the Void, de Gaspar Noé, que els rumors d’ara la situen a Canes 2009, si en té els efectes especials acabats! Malgrat tot, aquestes llistes tenen un interés claríssim, ja que ens van avançant alguns dels films destinats a protagonitzar el futur proper del cinema d’autor, sigui a un festival o altre, sigui en època de premis o quan sigui. Així és que, som-hi!

Com ja era previsible, Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar; Antichrist, de Lars Von Trier; Inglorious Basterds, de Quentin Tarantino; The Limits of Control, de Jim Jarmusch; Vengeance, de Johnnie To, amb el granat Johnny Hallyday al repartiment, que garantiria bona faramalla a les escales del Palau de Festivals; White Material, de Claire Denis (que no podria anar a competició, perquè Isabell Huppert en presideix el jurat), no hi podien faltar. Però n’hi ha més moltes més, que trobareu a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Pedro Almodóvar, al rodatge de Los abrazos rotos

Canes 2009: els primers rumors

***

Un bon grapat de guanyadors de la Palma d’Or en anteriors edicions tenen enguany pel·lícula a presentar-hi. És el cas de Tetro, de Francis Ford Coppola -amb tot el que ha envoltat aquest projecte, molt convençut n’hauria d’estar l’home per arriscar-se a dur-la a Canes-; Bright Star, de Jane Campion; The Girlfriend Experience i The Informant,  dos films de l’hiperactiu, desigual i superhabitual del festival, Steven Soderbergh; Contes de l’Edat d’Or, film de sis episodis sobre el final del comunisme, dels quals Cristian Mungiu n’ha dirigits dos; Looking for Eric, de Ken Loach i protagonitzada per Eric Cantona; A Serious Man, de Joel i Ethan Coen. I Michael Moore podria també estrenar-hi el seu darrer documental, encara sense títol.

Igualment, tot de noms habituals del certamen: Michael Haneke, -que, un cop esbravada l’empipada per no haver guanyat amb Caché i després d’haver tastat el seu impossible encaix al cinema nord-americà,  tornaria a la cleda amb La cinta blanca; Fatih Akin, autèntic fill adoptiu del festival, buscaria repetir si més no el ressó que hi va tenir amb De l’altre costat, ara amb la comèdia Soul Kitchen; Denis Tanovic, un altre afillat per la direcció del certamen -que, escàs de filmografia, l’han tingut sovint o com a membre d’algun jurat o convidat-, amb Triage, al repartiment del qual hi trobem Colin Farrell, Christopher Lee, Paz vega, Kelly Reilly i Juliet Stevenson..; Elia Suleiman, el cineasta palestí que va treure el nas a competició amb Intervenció Divina, tornaria amb un nou film sobre el seu castigat país, The time that remains.

No ens penséssim pas que tot el material és tan “noble”. Fa mesos que pesa sobre la 62a edició de Canes l’amenaça Angels i dimonis, l’adaptació del best-seller de Dan Brown, dirigida pel mateix Ron Howard que s’encarregà d’ El Codi Da Vinci, i protagonitzada igualment per Tom Hanks. Fa tres anys, amb El Codi Da Vinci, van inaugurar el certamen i espero que ara no gosin repetir clònicament l’operació; però estrenant-se mundialment l’endemà que arranqui Canes 2009, té números perquè ocupi una de les places del cinema més comercial, que tant interessa els organitzadors, per acaparar quota mediàtica. Passa però, que Termination Salvation, de McG, diuen que podria prendre-li la plaça o, pitjor, fer-li costat…

Recuperant una certa seriositat, parlem d’Ang Lee. El cineasta podria fer les paus amb Canes i presentar-hi Taking Woodstock. Havent guanyat dos lleons d’or a Venècia, canviar d’aires li pot convenir… o no. Per la seva banda, Todd Solondz sembla que intentarà revifar-se tornant a la Quinzena de Realitzadors on triomfà amb Happiness o una mica enllà, al Palau de Festivals, amb la seva nova Forgiveness.

D’entre alguns cineastes que Canes ha descobert i als que ben segur mirarà d’acompanyar, Andrea Arnold torna tres anys després de Red Road, amb Fish Tank, que protagonitza Michael Fassbender (Hunger); Philip Ridley, esvaït durant anys, tot i haver-se donat a conèixer el 1990 a la Setmana de la Crítica, amb The Reflecting Skin, que triomfà igualment a Locarno’90 i tingué premis a Sitges’90, ara té en llista Heartless -que ja veig programada a Sitges 2009!-.

És raonablement temptador per als programadors de Canes, comptar amb The Imaginarium of Dr. Parnassus, de Terry Gilliam, per allò de ser un film maleït, amb la darrera interpretació del malaguanyat Heath Ledger, el paper del qual l’han completat Johnny Depp, Jude Law i Colin Farrell. De manera que, a la Croisette li aniria bé tenir tots aquests palangres per allà, i a la producció del film, el rebombori “cannois” podria ajudar-los a recuperar part de la calerada que corren el perill de perdre… sobretot si la maledicció segueix!

Set, la pel·lícula de vampirs de Park Chan-wook podria anar de bracet de Visages, el film que Tsai Ming-liang ha fet a França i -si la memòria no em falla- amb el suport del mateix Festival de Canes, que va ajudar-lo a trobar productor. Amb ells dos, una altra sèrie de cineastes asiàtics estarien disposats a recuperar tant con poguessin el prestigi un pèl perdut del cinema que es fa als seus països: el japonès Hirokazu Kore-eda, amb Kûki ningyô;  el tailandès Pen-Ek Ratanaruang, que va fer forat a Quinzena de Realitzadors amb Ploy, podria tornar-hi o fins aspirar a selecció oficial, amb el drama supernatural Nymph; i els sud-coreans Bong Joon-Ho i Hong Sang-soo hi podrien presentar respectivament el thriller Mare i la dramàtica You don’t even know.

La llista no s’acaba pas aquí. Agafem-nos: Alejandro Amenábar, amb Ágora; Neil Jordan, amb Ondine; Bruno Dumont, amb Hadewijch; Margarette Von Trotta, amb Vision Hildegard Von Bingen; Claude Miller, amb dos possibles títols Je suis heureux que ma mère soit vivante o Marching Band; Niki Caro, amb The Vintner’s Luck; Sylvain Chomet (després de l’encantadora Les triplettes de Beleville), amb la cinta igualment d’animació L’Illusioniste; Jan Kounen, amb Coco Chanel & Igor Stravinsky; Nicolas Hulot, amb el documental Le syndrôme du Titanic; Jacques Audriard, amb Un prophète. Igualment, els prestigiosos directors de fotografia i més discutibles cineastes germans Larrieux podrien tornar a intentar entrar en selecció oficial -mal fos a Un certain regard-, així com Xavier Giannoli (amb À l’origine) i Christophe Honoré (amb Non, ma fille).

Acumulem ja un reguitzell impossible de films, que donarien per a unes quants seleccions diferents; però encara en queden un quants més: My Year Without Sex, de Sarah Watt; Marina de Van, amb Ne te retourne pas; Ordinary People, de Vladimir Perisic (eixit de la Cinefondation del Festival de Canes); Goemon, de Kazuaki Kiriya…

I això és només el primer farcell de rumors d’enguany…

que d’on surt, tot plegat? Doncs, del The Hollywood Reporter i de Screen International, amb CommeAuCinema que hi ha ficat cullerada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!