Saül Gordillo www.saul.cat

Aquesta tarda el tripartit tancarà files i votarà el que ha de votar per liquidar, d’una vegada i després de tanta tensió, un debat de política general enverinat per la crisi de govern oberta pel President Maragall. Un debat que sovint semblava una moció de confiança, una moció de censura o un harakiri públic dels socialistes. Al capdavall es tracta d’un debat de política general, segurament el més peculiar i enterbolit que s’hagi celebrat els últims anys al Parlament de Catalunya.

Un cop superat el tràmit, per tant, tot quedarà pendent del 3 de novembre. Què passarà aquell dia? Res. Però és l’endemà mateix que el Congrés dels Diputats aprovi l’admissió del projecte de nou Estatut de Catalunya i la seva presa en consideració. Fins el 2 de novembre, aquí no es mou ningú. Prietas la filas, que diria aquell. Els dirigents de les forces del tripartit han deixat Maragall tocat, però han imposat la seva disciplina. No poden haver aventures de remodelacions maragallianes fins que a Madrid diguin que sí a la presa en consideració del text que ha de canviar el futur més immediat del nostre país. Si això és a canvi de deixar el Govern de Catalunya més desanimat, afeblit, desconcertat i perdut que mai, tant li fa.

Amb quin esperit han d’anar a treballar els consellers que s’han vist públicament qüestionats? Amb quina trempera han de confeccionar els pressupostos els diferents departaments de la Generalitat, si serà un altre conseller qui finalment els haurà d’executar? Un caos, un desastre. Dimarts, però ahir també, les cares de pomes agres predominaven al banc del Govern.

Ahir, però, qui feia més mala cara era Maragall, sobretot després de l’estira-i-arronsa amb el portaveu del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, que va desafiar Maragall tot dient que era un "risc" intentar remodelar un govern que és "el millor dels últims anys". Avís d’Iceta, que ahir parlava molt i anava molt al costat de Manuela de Madre. L’aparell del PSC ha dit prou a Maragall, i l’exalcalde dels Jocs Olímpics i el president de l’embrionari nou Estatut té un greu problema pels propers "dies o setmanes" si realment vol fer els canvis que ha reiterat que calia fer. Mala peça al teler presidencial. La crisi de govern està tenint un efecte boomerang.

Segurament aquest mal humor explica el to més agressiu de les intervencions i rèpliques entre Maragall i Josep Piqué. L’exministre del PP va rebre a la tarda la tensió acumulada pel President durant el matí. Amb Artur Mas, el debat va ser clar però serè. Amb Josep-Lluís Carod-Rovira i amb Joan Boada, aliats al tripartit, una bassa d’oli. Entre Iceta, Mas i Piqué, ja n’hi havia prou.

(A la foto de Gabriel Massana, Iceta i De Madre, ahir als escons del Parlament)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!