El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

HEROISME DAVANT LA CRISI

Recessió, alentiment, empitjorament, caiguda de tots els indicadors, dificultats afegides, costa amunt de gener, sotragada, pànic, por de tenir por, por de tenir por de tenir por….algú ha dit crisi? quina crisi? Molts ho negaran, però ja es comencen a veure, aquí i allà, alguns dels típics actes d’heroisme quotidià que ens ofereixen totes les crisis….

Però com que vivim uns temps trasmudats, hi ha heroïcitats noves al costat de les de tota la vida. Per exemple, trobem les perruqueries-estètiques que ja ofereixen fa temps, fer les "mitges cames" per deu euros. Al seu costat hi ha un tot a cent que ofereix, també per deu euros, alliberar el teu mòbil. Una mica més enllà hi ha un locutori telefònic que t’allibera el mòbil per nou euros! Ep! Però clar, hi ha gent, com ara jo, que no ha entrat mai a un locutori d’aquests, de manera que potser ens gastarem l’euro de més i ens estalviarem la sensació d’empobriment definitiu que seria fer servir un locutori. Més avall, o més amunt, una immobiliària -que va fer bluf i va aparèixer, com un bolet, enmig de molts bolets més, fa pocs anys- i ara, d’un dia per l’altre, ha omplert un racó d’aparador amb bijuteria, talles d’elefants tailandesos i armilles amb lluentons de fantasia. Carrer avall topem amb una casa particular que ha decidit obrir un servei de tarot per acabar d’arribar a final de mes. Dos bars ofereixen entrepans d’oferta, davant l’allau de boles de paper de plata que els queden damunt les taules a l’hora d’esmorzar. El dos per tres, el dos per un i el qui no corre vola, s’estan estenent pels súpers i els hípers. I ja es comencen a veure mestresses de casa, carro de la compra amunt, carro de la compra avall, aviam de quines ofertes faran el brou. Mentrestant, a les teles recessió, empitjorament, caiguda de tots els indicadors, por de tenir por….i, sobretot, compreu, compreu, que així la cosa remuntarà aviat! Abans, quan jo era petit, en temps d’aquests de crisi, sortien uns senyors a la tele que deien: "us heu d’estrènyer el cinturó, estimats ciutadans" i tots sortíem de casa amb el barret d’heroi posat i amb la sensació d’estar fent alguna cosa positiva.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent