Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Lisandro Alonso guanya Xixón 2008
La minimalista, exquisida, Liverpool, del director argentí Lisandro Alonso ha guanyat el premi de la millor pel·lícula del 46è Festival de Xixón. Una decisió del jurat format per Julia Loktev, Malena Alterio, Alex Brendemühl, Sergio Wolf i Hannes Stöhr, que tanmateix ha d’haver complagut especialment els responsables del certamen, que en els títols de crèdit del film reben l’agraïment de Lisandro Alonso per la seva col·laboració. La filmografia de Lisandro Alonso ja havia estat objecte d’una retrospectiva el 2006 al Festival de Xixón.
El palmarès, però, ni s’acaba aquí ni deixa de ser magnífic. El prestigiós documentalista Sergey Dvortsevoy ha estat guardonat com a millor director pel seu poderós treball de posada en escena a Tulpan -amb què debuta en el camp de la ficció-. Els premis interpretatius han estat per als protagonistes de Ballast -“opera prima de Lance Hammer, triomfadora a Sundance 2008-: Tarra Riggs, en l’apartat femení, i Micheal J. Smith i JimMyron Ross, en el masculí. Pel que fa al premi al millor guió, ha estat pel que Sylvie Verheyde ha escrit per al film Stella.
Potser més discutible sigui el premi a la millor direcció artística a Vals amb Bashir, d’Ari Folman; no pas pel que té de reconeixement a aquesta estimable, plausible reconstrucció de la memòria al voltant de la responsabilitat d’israelians en la matança de Chabra i Chabila, sinó que sobta que es guardoni la direcció artística d’un documental d’animació. Per cert, aquesta pel·lícula també s’ha endut el guardó del Jurat Jove al millor llargmetratge.
I el Premi Especial del Jurat se l’ha endut 35 Shots of Rhum, de Claire Denis, bona amiga de Xixón, a qui se li dedicà una retrospectiva el 2005.
En l’apartat de Documentals/no-ficció, destaca el premi a Z 32, d’Avi Mograbi
Podeu consultar el palmarès íntegre de Xixón 2008, clicant aquí: [Palmarés de la 46 edición]
Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu reproduïts els meus comentaris sobre Liverpool, de Lisandro Alonso, i Tulpan, de Sergey Dvortsevoy.
ACTUALITZACIÓ (30.11.2008) L’Avui publica una petita crònica de Xixón 2008, que signa Carlos Losilla: [Triomf radical]
FOTO Tulpan, de Sergei Dvortsevoy
Comentaris sobre Liverpool, de Lisandro Alonso, i Tulpan, de Sergey Dvortsevoy, prèviament publicats a Canes 2008: els comentaris.
***
Un mariner argentí aprofita l’estada del seu vaixell a Usuaia, per visitar el llogarret d’on va marxar fa molts anys i on potser encara hi trobarà viva sa mare. Història mínima, relat linial, imatge amarada de serenor: el recorregut del protagonista és tot un trajecte existencial. El retorn a casa, lent com és el ritme vital a bord i en aquelles terres australs. La gent. El paisatge. L’arribada anònima. El retrobament impossible. Refer el camí per on ha vingut i el que queda en aquell racó de món. De record del mariner, gairebé com el “Rosebud” d’Orson Welles, un objecte que evoca “Liverpool”, testimoni d’una vida més enllà, mar enllà. La grandesa del cinema aparentment senzill, per depurat. Pel·lícula menys abstracta i més narrativa que “Fantasma”, atresora la mirada comprensiva i sincera als personatges marcats per la seva condició humana. La sensorialitat, pel paisatge, el silenci i les fresses de moure’s per aquella terra, per aquell glaç.
***
Film ambientat a l’estepa del Kazakhstan, que parla de la vida dura dels ramaders nòmades, difícilment assumible per a les noves generacions, amb l’atractiu de la vida urbana a l’abast i, de retruc, la fascinació pel món exterior (occidental) que experimenten. Dvortsevoy, però, el que ens mostra és la quotidianitat dels seus ramaders, deixant que impregnin la imatge la remor del vent i les tempestes, els bels dels xais, els cants d’una nena de la família, la ràdio del transistor amb què el vailet germà seu segueix les notícies d’arreu per a donar-les al pare i la gresca de no parar del més menut. Els animals i les persones comparteixen, amb el paisatge de l’estepa, els plans d’aquesta bona pel·lícula que supera la sensible descripció antropològica per trobar els conflictes que viuen els personatges, en els quals es projecta una mirada al país, a la seva gent, als canvis que estan vivint.
Premi “Un Certain regard”, concedit pel jurat especial presidit per Fatih Akin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!