“Una amistat inoblidable” o “La guineu i la nena”?

Aquest 7 de novembre, s’ha estrenat en català a part de la nostra cartellera la pel·lícula Una amistat inoblidable (Le renard et l’enfant / The Fox and the Child / Una amistad inolvidableLa volpe e la bambina), de Luc Jacquet.

Parem atenció al títol que li han posat en català -“Una amistat inoblidable”- i contrastem-lo amb el títol original en francès -“Le renard et l’enfant”-, la traducció literal del qual fóra “La guineu i la nena”. Si mirem com ho han resolt en una altra llengua llatina com és el cas de l’italià, trobem que l’han titulada “La volpe e la bambina”, que s’avé exactament a “La guineu i la nena”. Clarament, doncs, en català s’ha optat per a rebaixar el títol a la simple traducció literal del títol castellà “Una amistad inolvidable”.

Això dels títols de les pel·lícules és una qüestió que dóna per molt i en aquest bloc n’hem parlat força i en seguirem parlant. Certament, la responsabilitat sol recaure en les distribuïdores de torn, que busquen el títol que consideren amb més ganxo per al públic potencial a què s’adreça el producte. És a dir que, en aquesta ocasió, els de la distribuïdora espanyola Wanda deuen haver arribat a la conclusió que “El zorro y la niña” no hagués funcionat tan bé a taquilla com “Una amistad inolvidable”. Potser és que consideren que la canalla espanyola i els seus pares no són com els francesos o els italians, per als quals, les respectives distribuïdores van trobar ben encertat l’equivalent de “La guineu i la nena”. D’altra banda, això d’ “Una amistad inolvidable” no em negareu que no té un caire es pot dir de retòrica castellana…

Si la distribuïdora té dret a fer el que vulgui -diguem-ho així- amb el seu producte, el que ja no tinc gens clar és que la Generalitat de Catalunya pugui subvencionar-los el doblatge al català, tot acceptant una minusvaloració de la nostra llengua, fent-la subsidiària de la castellana i bandejant-ne el potencial propi. I que ningú no es pensi que això és ni un cas aïllat, ni cosa de funcionaris, ni que no s’hi hagi pensat… Es tracta d’una decisió tan assumida com denigrant i vergonyosa, en forma de criteri convenció. Si en teniu cap dubte, consulteu les convencions que s’han assumit respecte a la traducció de títols al portal ésAdir

Com sabeu i per les raons que ja he exposat en manta ocasions, jo m’empesco el possible títol que haurien pogut tenir en català bona part de les estrenes que ens arriben setmanalment. Fins i tot miro d’anar conformant una sèrie de criteris (per exemple, que si la llengua original és romànica i per tant comprensible, mirar de mantenir-ne el títol original, etc.), en una activitat que vol la seva feina i és alhora entretinguda, apassionant i vocacionalment rebel. Vés per on, resulta que quan es dobla o subtitula en català una pel·lícula, sovint em trobo en la dicotomia de mantenir el títol que ja considero més encertat o el que reconeix la inefable Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. I he decidit que, mal em vingui un mal de ventre, jo he de respectar la denominació amb què s’estrena -en la nostra llengua-. De manera que, en el cas concret que ens ocupa, veureu que identifico el film de Luc Jacquet com “Una amistat inoblidable”, mal consideri que hi escauria “La guineu i la nena”.

Post-Scriptum: per cert, adonem-nos que fins i tot els nord-americans l’han titulada “The Fox and the Child”!

FOTO Cartell d’ Una amistat inoblidable, de Luc Jacquet

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *