Club 7 Cinema

El Festival de Cinema de Roma és encara molt jovenet i, malgrat la lluita fratricida amb què vol desempallegar-se del seu germà gran, el veteraníssim certamen de Venècia, en queda molt lluny. La Mostra de València, per la seva banda, ja ha arribat a la 29a edició, però no deixa de ser un certamen de segona fila… o de tercera, si, per exemple, considerem que la Seminci -el Festival de Valladolid– és dels de segona divisió -a desgrat del nivell altíssim que tingué tot just fa uns anys-.

Com ja he dit en alguna ocasió, éssent impossible que em dediqui a seguir tots els festivals, en prioritzo els tres grans -Berlín, Canes i Venècia-, més aquells que tenen un impacte més notable en el calendari anual o el prestigi dels quals vol que hi fem un cop d’ull -Sundance, Locarno, Toronto-. Per qüestió de proximitat geogràfica, hi afegeixo Sitges. I, ballant, perquè no acaba de ser ni carn-ni-peix, paro una certa atenció també al de Sant Sebastià. Això és clar, mentre em sigui possible. És cert que també voldria fer-me ressó dels festivals de Roma, València i Valladolid, a l’escala que fos adequada: València, per nostrat “malgrat tot; Valladolid, pel que ha estat durant anys, i Roma, per veure com va. Tanmateix -ja ho vaig explicar l’any passat-, les dates en què tenen lloc em resulten fatal, ja que la feina m’exigeix una dedicació tan intensa que no em permet esmerçar-hi el temps mínim que em caldria. Enguany, a més, les circumstàncies personals ho han acabat d’empitjorar.

Tot i així, no em puc estar de, si més no, penjar aquest apunt al bloc, amb els enllaços als respectius “palmarès”:

[Palmarès de Roma 2008] [Palmarès de València 2008]  [Palmarès de Valladolid 2008]

FOTO Les sept jours, un èxit de la Setmana de la Crítica de Canes que ha triomfat també a València 2008

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!