Club 7 Cinema

El 13 de desembre de 2006 el presentador de l’informatiu de la RTBF (Radio Télévision Belgique Française) anuncia la fi de Bèlgica. El rei decideix marxar, el Parlament flamenc declara la independència i l’insalvable conflicte comunitari esdevé un problema d’estat. Durant la nit es van succeint una sèrie d’esdeveniments i de preses de possessió com a conseqüència de la secessió flamenca. El teleespectador assisteix atònit a la divisió del país. Els flamencs i els valons, seran millors com a veïns que com a cohabitants? Què passarà amb Brussel·les, la capital belga i la major seu de les institucions de la Unió Europea ? Com es durà a terme el repartiment dels béns comuns: el ferrocarril, la seguretat social, el deute nacional i les riqueses del país?

Així comença la sinopsi amb què “Paral·lel 40” presenta el títol programat per a aquest novembre de 2008, dins del cicle El documental del mes: Bye Bye Belgium, de Philippe Dutilleul. I tot seguit ens informen que La primera hora de la fi del regne de Bèlgica és un documental de ficció que preveu un escenari de ruptura tan improbable per a alguns com desitjable per a altres. Periodistes, polítics i economistes s’interpreten a si mateixos a la pantalla. El 13 de desembre de 2006 restarà a la memòria televisiva com un moment únic: el dia en què la RTBF es va atrevir a posar en escena la fi de Bèlgica. Ficció? Anticipació? Provocació? Aquest programa de culte no deixarà a ningú indiferent.

Una frase publicitària de Bye Bye Belgium diu de manera molt eloqüent: L’impacte documental d’una ficció televisiva que va resultar creïble.

Bye Bye Belgium es projecta: [horaris i sales de Catalunya] [horaris i sales de les Illes] [horaris i sales del País Valencià i enllà]

Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu reproduïdes unes notes de Philippe Dutilleul, director del film, extretes de la pàgina que l’organització del cicle ha dedicat a Bye Bye Belgium.

FOTO Cartell de Bye Bye Belgium, de Philippe Dutilleul

Notes de Philippe Dutilleul

Bye bye Belgium va ser originalment una espècie de desafiament en el si de l’equip al qual pertanyia, el del programa de societat “Tot això no ens retornarà el Congo”. La idea era evocar el mal recorrent de l’Estat belga i les incessants queixes de caire lingüístic entre flamencs i valons que desemboquen lentament cap a una dissolució de Bèlgica, sense que els ciutadans s’hi sentin realment involucrats. En resum, obrir un debat democràtic sobre la qüestió.

A partir d’aquesta constatació i d’aquest objectiu, vam imaginar, sobre la base d’una enquesta periodística molt forçada, un guió original de la divisió de Bèlgica (declaració unilateral d’independència de Flandes).

Vam explicar tot això, en rabiós directe, i des del decorat d’un informatiu, amb els responsables polítics, econòmics, artístics i periodístics desenvolupant el seu propi rol.

Es tracta d’un veritable-fals informatiu o d’un documental de ficció new look que assumeix un enorme grau de risc.

L’emissió ha tingut un impacte considerable, tant dins com fora del país. I encara avui suscita un gran nombre de comentaris, quant a la seva forma i contingut, les reflexions, les anàlisis i controvèrsies del gran públic, a les escoles especialitzades i al mitjà polític. La realitat convergeix amb la ficció en la mesura que, després d’un any i mig, Bèlgica està paralitzada per una greu crisi institucional que, d’alguna manera, la nostra emissió ja anunciava…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!