Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Com ja vaig dir en aquest altre post, en que parlava de Joan Carretero, estic a favor de que es facin públiques totes les discrepàncies que hi hagi als partits polítics, per tant, trobo molt be el que ha fet Pasqual Maragall. Que la gent discrepi del que fa el seu partit, hauria de ser del tot normal, perquè de discrepàncies, n’hi ha moltes, però sempre s’han vist com un perjudici pel seu partit i ha semblat que fer-les públiques debilita la credibilitat del partit i li fa perdre vots. Però ho hauríem de veure d’una altre manera i pensar que amagar aquestes discrepàncies es antidemocràtic, i si es dolent pel partit, es molt bo per la democràcia, i ja que el número de partits que poden tenir representació a les institucions es molt limitat per la llei electoral que hi ha, almenys, que hi pugui haver en els partits diferents corrents d’opinió, que ja hi son, però que tots sapiguem on està cada persona, i de passada, prohibir la disciplina de vot i que cada diputat o regidor pugui votar el que cregui millor per les persones que l’han votat.
Per això, està be el que ha fet l’ex president de Catalunya, però ho ha fet quan ja es massa tard. Ho tenia d’haver fet en el moment en que es va produir. I si va fer fora a J. Ll. Carod del govern per les pressions del PSOE, haver-ho dit. Igual que quan Rodríguez Zapatero li va dir que preferia Montilla a ell, i quan hi va haver el pacte Mas-Zapatero, la meva impressió era que ell també hi estava al darrera, encara que no sortís a la foto, doncs l’endemà, tenia d’haver sortit com van fer els d’ERC, i haver dit que no ho acceptava. També trobo del tot normal que Mas i Duran discrepin. Per això estan en partits diferents, encara que es presentin junts a les eleccions. No entenc perquè cada vegada que es contradiuen, es faci el rebombori que es fa, alguna diferència hi ha d’haver entre ells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’alguna forma n’hi havia que justificar la patinada mediàtica del l’Estatut.
El Maragall té les mans lliures fins i tot per dir el contrari del què va dir: que si l’Estatut Galàctic, que si el millor d’Europa…ara el que veig una mica descol·locat és en Mas, perquè si el màxim exponent del socialisme català diu que l’Estatut no val res, que ha estat un esforç inútil i que sols dins Europa serem lliures…què farem amb el discurs de CiU dient que l’estatut era un pas endavant i que calia defensar? jejeje…espero que els serveixi de revulsiu.
En Maragall, de fet, no ha dit que ens va enredar per disciplina de partit. Però com si ho fes. Amb això de repent, ha guanyat una credibilitat que molts voldrien, és curiós oi? Si en Mas digués el mateix, que l’estatut aquest no val res i reconegués que el van engatussar el Zp i quatre empresaris espantadissos…com canviaria la cosa!
ep que tenquen molins reials! crec que hi ha quelcom de censura per la foto que publiquen. No sé. Perque de cop i volta?? a 2 setmanes de les municipals? aqui hi ha alguna cosa rara, no??
Salutacions.
El que no pot ser és dir una cosa quan ets a Govern i una altra quan t’han fet fora o has marxat. Això és el que fa CIU des de que no governa, desprès de més de 20 anys de govern. Així és molt fàcil evadir crítiques i ser populista… els espanyols diuen "para lo que me queda en el convento me cago dentro…". No ha colat, Maragall.
I pels socialistes que treuen ferro a les declaracions dient que han estat una altra maragallada: tampoc cola. El director de l’Avenç va declarar que l’entrevista era pactada, que el Maragall va llegir les preguntes abans de respondre-les, i que va revisar les seves pròpies respostes un cop finalitzada l’entrevista. Totalment premeditat. Per tant, no és una maragallada. Que s’ho empassin amb patates i salsa de calçots ara que estan de moda.